Totes les nostres vides. Yves Berger
Totes les nostres vides és la primera exposició que Yves Berger (1976, Saint-Jeoire, Alta Savoia, França) presenta a Barcelona. Sota aquest títol, i a manera d’assaig poètic, Berger convoca imatges, gestos, sons i paraules per sostenir un moviment d’oscil·lació, una tensió que relliga pèrdua i desig, allò visible amb allò invisible. Un espai on l’absència manifesta un vincle, com un fil que es descompon en el trànsit entre el naixement i l’ocàs. Fer visible aquest fil i sostenir aquesta tensió, sense adoptar actituds categòriques, és el que fa possible aquesta exposició.
Com si d’una microhistòria es tractés, aquest relat ens situa al cementiri de Mieussy, un poble de l’Alta Savoia francesa proper a Quincy, on viu l’autor. És un territori que acull una comunitat rural on encara es fa sentir la veu d’una cultura pagesa lligada al silenci d’una terra que treballen, amb uns cicles i rituals que entrellacen un temps particular, una economia sensible que té cura també de rememorar aquells que ja no hi són.
Aquesta microhistòria s’obre i ens permet reconèixer la nostra condició individual en la pertinença a un tot: una trama d’afectes i vincles generacionals, una interdependència com a forma de cura i d’amor entre allò personal i allò col·lectiu.
Amor i mort, dues paraules que, sense confrontar-se, travessen el projecte. Una mort que actua aquí com un gran gresol que aglutina i dona sentit a tots els gestos de vida; una mort que es manifesta com una adquisició lluminosa, que fa completar i afirmar allò posseït.
A la pregunta «quin interès tens per aquest ritual de comiat i memòria?», Yves Berger respon:
«Potser és la convivència de vius i morts el que em fascina. En el meu treball pictòric, revelar la presència de l’absent és una obsessió. Aquí, al cementiri, envoltat de sepulcres, m’uneixo als que han marxat. I les diferències entre els de dalt del sòl i els de sota es tornen insignificants. En aquest sentit, un adeu també és una invitació.
Si els morts viuen en la nostra memòria, potser vivim, de fet, en la memòria dels morts?»
Oriol Vilapuig
Inauguració: divendres 13 de novembre, 18:30 h