Tots els colors del blanc. Magí Puig
Addició, acumulació, pintar, despintar en un procés cíclic que simula tornar al començament i que no avança.
La tela se’m revela com el deixeble impacient de la faula sobre la paciència, l’aprenentatge i el valor del procés:
Un deixeble va anar a veure el seu mestre i li va dir:
— Mestre, per més que llegeixo, escolto i medito, sento que no retinc res. Tot sembla desaparèixer de la meva ment com si fos aigua entre els dits.
El mestre li va donar un colador i li va dir:
— Vés al riu i omple aquesta galleda amb l’aigua que puguis portar amb el colador.
El deixeble va obeir, però cada vegada que ho intentava aquesta s’escorria abans d’arribar a la galleda. Després de molts intents frustrats, va tornar i li va di r:
— És impossible! L’aigua sempre s’escapa!
El mestre va preguntar:
— Però, què ha passat amb el colador?
El deixeble va mirar el colador i es va adonar que abans estava brut i ara estava completament net.
Llavors, el mestre va dir:
— El mateix passa amb el coneixement i l’aprenentatge. Encara que et sembli que oblides moltes coses, el procés et transforma. Cada lectura, cada reflexió, cada intent et fa créixer.
L’acte de Pintar és un aprenentatge continu, fer i desfer per avançar.
