Un gest en fuga. Bruna Ruiz Planella

Un gest en fuga proposa un camp de forces on el rostre deixa de ser una unitat recognoscible per esdevenir un lloc de trànsit. En l’obra de Bruna Ruiz Planella, les figures semblen sotmeses a pressions que les deformen, les obren o les desplacen, com si cadascuna fos travessada per una energia que no arriba mai a estabilitzar-se. L’exposició s’articula com un espai on allò visible no es dona de manera immediata, sinó que emergeix des d’un estat d’inestabilitat. Els rostres no apareixen com a formes tancades, sinó com a processos en curs, com si el gest que els constitueix encara estigués tenint lloc. En aquest sentit, el gest es desplega en una lògica de fuga: s’escapa, es fragmenta i es resisteix a fixar-se. Cada peça sosté aquesta tensió entre aparició i desaparició, més que representar, activa un camp en transformació constant.