Un solo mar. Irene Sánchez Carrillo

Un solo mar parteix del «rebalaje» —la línia de riba— com a espai de transició, un territori on els límits perden la seva condició estable i la matèria s’obre a altres formes de presència.

L’exposició prolonga una recerca escultòrica en què la ceràmica transcendeix la seva dimensió objectual per entrar en relació amb l’espai i amb la percepció. Les obres no busquen representar un paisatge, sinó generar les condicions per experimentar-lo des d’un altre lloc.

La proposta convida a aturar-se en allò que succeeix entre les coses: en els intervals, en la transformació i en l’experiència sensible de l’espai.