Una habitació pròpia. Exposició col·lectiva
Escat Gallery acull Una habitació pròpia, una exposició col·lectiva inspirada en l’assaig homònim de Virginia Woolf (1929), qui advoca per a la dona i la creació des de la independència i privacitat oferides per un espai propi, lliure de les opressions d’un món a contrarellotge, materialista i, sobretot, que exclou les dones dels escenaris culturals.
D’acord amb Woolf, l’obra de Blanca Nieto es llegeix com una reflexió sobre la memòria i la construcció d’identitat. Els gests de cosir i juxtaposar textures evoquen processos de cura, reparació i reconstrucció que remeten al bagatge històric de la dona, resignificant-lo com a resistència i autodefinició. En paral·lel, Diana Ruban articula una iconografia centrada en la figura femenina, ara dotada d’un cos blau, que es mou entre paisatges de colors vius i oberts. La presència recurrent del personatge encarna la tensió entre el passat i un futur esperançador.
L’exploració de l’espai propi continua destil·lant de les propostes d’Iris Sanmartín Dalmau i Alba Fabre, que aborden la representació del cos des de perspectives complementàries. La pintura de Sanmartín Dalmau fa al·lusió a una intimitat alliberada de la mirada externa: una nuesa privada i conscient, on el cos passa de ser un objecte aliè a la metàfora de l’habitació de Woolf. Mentrestant, Fabre confronta la tradició de la imatge femenina com a vèrtex del desig masculí, revertint els efectes del male gaze amb un canvi d’autoria i tècnica que n’anul·len l’erotització.
Tanca el recorregut Suna Imre amb una aproximació a la pintura entesa com a diàleg: amb cada pinzellada suggereix la relació entre cos, matèria i natura, convertint l’acte de pintar en una pausa necessària per a l’expressió. En conjunt, Una habitació pròpia és una conversa entre art i pensament que recupera la qüestió literària: quines condicions fan possible la creació femenina? Les obres reunides en aquesta exposició reivindiquen l’existència d’aquest espai, el materialitzen i conviden a imaginar-lo com un dret indiscutible per a la reflexió i la transformació i, en conseqüència, per a l’art.
