Una hora més de llum, Passeig col·lectiu / activació a l’espai públic
Una hora més de llum forma part d’Eidôla, una recerca que entén la llum com una cosa activa, gairebé com una matèria.
La idea de fons és que entre allò que veiem i els nostres ulls hi ha un espai intermedi, i és aquí on la llum transporta informació. És a dir, veure no és una cosa immediata ni fixa, sinó un procés.
Per això, les peces no representen un paisatge en el sentit tradicional, sinó que funcionen com a dispositius òptics. Són superfícies i relleus que capturen, desvien i transformen la llum de l’espai.
L’obra canvia constantment segons l’hora del dia, la intensitat de la llum exterior i també segons com ens movem nosaltres dins l’espai. En alguns moments, fins i tot poden aparèixer efectes de color que no són exactament a la peça, sinó que es produeixen en la nostra pròpia percepció.
Aquest dissabte 11 d’abril, a les 12 h, l’obra s’activa fora de l’espai expositiu amb un passeig col·lectiu. Les peces es traslladen a l’exterior per experimentar què els passa sota la llum directa, en contacte amb el carrer, les superfícies urbanes i una experiència compartida.
Això amplia molt el sentit de l’exposició, perquè mostra que la percepció no té lloc només dins de la sala, sinó també en relació amb el recorregut, el cos i la ciutat.
Al final, el que proposa l’exposició és que el paisatge no és una imatge fixa que mirem des de lluny, sinó una cosa que es construeix en el mateix acte de veure.
Comissariada per Fabrizio Contarino
Amb el suport del Institut de Cultura de Barcelona
Odysseas Yiannikouris (1984) és un artista visual que treballa entre França i Barcelona.
El seu treball explora el paisatge com una arqueologia del territori, combinant fotografia, instal·lació, dibuix i text. A partir d’eines de l’arquitectura i la geografia, investiga identitats translocals i les dimensions invisibles dels llocs en relació amb la crisi ecològica contemporània.
Format com a arquitecte, va desenvolupar durant una dècada una mirada crítica sobre la transformació del paisatge. Després de la seva residència a la Villa Medici de Roma (2017–2018), la seva pràctica es desplaça cap a l’art, qüestionant la noció de “projecte”.
El seu treball s’ha desenvolupat en contextos internacionals com Nature in Solidum (Haut-Jura), Crossroads (frontera hispano-francesa), ¡Viva Villa! (Marsella) o Arte Laguna Prize (Venècia).
