Viure o l'enigma de la raó. Marta Mas

Aquesta exposició parteix dels diaris de la meva àvia, amb esquizofrènia i depressió́, marcada per la sensació de no haver trobat mai un lloc al món ni com a escriptora ni com a dona. Les obres exploren la relació entre l’herència generacional (la por d’acabar com ella) i la por a morir (o potser, més aviat, a no haver viscut prou). Mitjançant la fotografia s’il·lustren els espais d’intimitat que ens permeten resistir. Les imatges que hi apareixen, escenes de la quotidianitat, de l’aquí i l’ara, funcionen com un antídot davant del malestar. El pes dels gestos simples, els de la comunitat i la gent que estimem, combaten l’aïllament i ens retroben, per fi, amb la vida.