Yoon /jo n/ (n., wolof): camí; via; trajecte.

On comença un camí? Amb el primer pas? O amb les incomptables vides que ja n’han preparat el terreny?

Abans del viatger, hi va haver altres persones. Una mare. Un cantant. Un griot. Un tassukat. Un infant que escoltava. Una veu portada pel vent. Un gest repetit fins que va deixar de pertànyer a una sola persona, per pertànyer a moltes.

Cap camí pertany a un sol cos. S’obre a través de trobades. A través de moviments. A través de vides que es toquen les unes a les altres, deixant rastres que sovint passen desapercebuts. Rarament sabem d’on vénen els nostres gestos, o de qui són les veus que continuen ressonant en la nostra. Tanmateix, romanen amb nosaltres, donant forma silenciosament a la manera com parlem, creem, ens reunim i imaginem el món.

Potser així és com es mou la cultura. No com una herència, sinó com un alè. Mai quieta. Sempre passant d’una vida a una altra. Canviant amb cada trobada mentre continua formant part del mateix corrent.

Yoon habita aquest moviment. Djibril Dramé recull fragments que han viatjat a través de llocs, generacions i experiències, permetent-los tornar-se a trobar. La fotografia, el collage i la impressió esdevenen espais on les imatges continuen el seu trajecte en lloc d’establir-se en un significat fix. Res aquí demana ser preservat. Tot demana romandre viu.

Les històries es mouen. Les persones es mouen. Les llengües es mouen. Les cançons es mouen. I amb elles, també ens movem nosaltres.