En aquesta edició d’Art Nou hem demanat a l’artista Claudia del Barrio que aportés una visió personal del festival. La proposta va consistir en una sèrie de vídeos sobre algunes de les exposicions. La proposta, amb l’aparença de joc interactiu, està inspirada en l’estètica primitiva i pixelada dels videojocs de ‘scape room’ i de terror dels primers dosmil; així com a l’univers dels llibres “Tria la teva pròpia aventura”.
Els textos que acompanyen suggereixen històries que es complementen i deriven dels vídeos, transformats en capítols o escenes d’aquest videojoc.
Primer capítol: El Sielo
Sobre l’exposició d’Andrea Herrera “Faré de l’hàbit un niu”, en què l’artista combinava la cronologia i la imatge.
Diuen que existeix un dia fora del calendari, on el rellotge no marca les hores i un mes són tres, que per entrar-hi cal dormir una migdiada inusualment llarga, mai sense esmorzar, a dotze passos d’una finestra on es vegi el cel. Un cop en el somni, sabràs que has entrat si en despertar a l’aire sonen picarols tintinant. Aquest “dia” és una habitació on una coloma porta niant, almenys, un grapat de mil·lennis, que al principi va començar portant el compte dels mesos i anys, però com que eren tants ho va deixar passar i es va dedicar millor a recollir branquetes i altres materials per construir el niu perfecte.
Segon capítol: Chiquita Room
A l’exposició d’Alba Yruela “Sembla tot com un sol dia”, l’artista estableix una relació personal i subjectiva amb l’entorn, la natura.
Un diari secret i, alhora, visible als ulls del món. Jo volo i em poso sobre una fulla, i soc conscient que em mires i que el teu cos, tan diferent del meu, no vol fer-me mal, tot i els crits del meu instint. Aquell cos que es mou amb lentitud i observa tot el que li rodeja, escolta el so del vent i de la vida i la mort que s’amaguen sota l’herba, entre els arbres, a la saba de les flors. Tot ho vols absorbir, tot ho registres en el teu diari. Per a avançar, tu només anul·les tota acció i deixes que allò que et rodeja actuï per tu.
Tercer capítol: Ana Mas Projects
L’artista Rita Sala a l’exposició “Dalt, la serra” reflexiona sobre el paisatge des d’una perspectiva expandida.
Si no hi ha ull no hi ha paisatge. És l’ull, doncs, qui diu que aquesta vista és un paisatge. Dins dels ulls hi ha moltes històries, moltes persones, moltes imatges. Així, quan miro una serra hi veig els boscos i els camins, i per sobre o per sota, les figures. I la imatge total, construïda per capes, apareix i desapareix, fent una mena de ball. Com ballen les històries i les persones, entre el paisatge i el primer pla. Amb tota aquesta dansa, costa de dir que això és això i allò altre és allò altre. Així, qui diu que una figura no pugui arribar a ser paisatge, o un paisatge esdevingui figura?
— —
Art Nou és un festival d’art emergent organitzat per l’associació de galeries Art Barcelona, que aposta per estimular la producció jove, reivindicar les galeries com a espais de trobada i debat, i posar en contacte els agents de l’art i el públic general
