Allò que té algú benaurat (un xiuxiueig)

«El pes comença a alleugerir-se, l’esfera es desfà, desfent-se en llum. Foscor i memòria, dolor i amor—confonent-se, fusionant-se, essent.

S’estableix una quietud, impregnada de nostàlgia, tremolosa d’alguna cosa sagrada. Un regal, deixat enrere.»