(16) PSYCHE. Marc Ávila Català
L’exploració espacial és una pantalla sobre la qual projectem la nostra idea de progrés, però, sobretot, és el mirall de les nostres contradiccions i límits. Psyche, un asteroide que alberga en el seu interior metalls tan cobejats com el níquel, el platí i el cobalt, condensa en la seva òrbita la paradoxa de l’exploració: el desig de conèixer i la urgència de posseir. L’any 2023, la NASA va llançar una sonda per estudiar-lo, traslladant cap a l’espai la mateixa lògica que ha devastat la Terra. Més enllà de la seva composició, aquest asteroide és el reflex d’una expansió que fractura els límits entre allò habitat i allò inexplorat, perpetuant la mateixa lògica extractiva en els territoris encara no conquerits.
Més que un relat sobre l’exploració espacial o una afirmació sobre el destí tecnològic, aquesta exposició és una cartografia de la tensió entre el tangible i l’immaterial, entre la promesa de futur i l’erosió del present.
L’exposició traça un recorregut on els minerals crítics suren com a fragments d’una geopolítica en expansió. Aquests materials, essencials per a la infraestructura digital, no només han transformat el paisatge terrestre, sinó que han configurat noves maneres d’habitar-lo, substituint l’experiència del món per la seva explotació. Els paisatges còsmics evoquen l’inassolible. La superfície àrida dels astres es converteix en un reflex de la nostra pròpia desertificació: emocional, cognitiva, relacional. En aquest viatge, allò binari és una projecció de la nostra alteritat convertida en signe, on ens enfrontem a la visió del nostre cos tecnològic. Aquesta transició ens ha portat de l’orgànic a l’algorítmic, de la presència a l’automatització. Encara és possible la trobada amb l’altre o hem d’acceptar que estem abocats a una sinapsi electrònica?
Aquí no hi ha respostes definitives, només un territori on la tensió entre l’anhel i l’absència accentua les conseqüències d’un temps accelerat. Allà on la hiperconnectivitat dilueix el sentit de la presència humana, som testimonis d’un canvi irreversible en la nostra manera d’experimentar la realitat i de situar-nos davant del desconegut.
