Almac'è - Enrico Scapinelli

Almac’è
Enrico Scapinelli
Souvenir
Opening 22 Abril 2025 a les 19:00 hs.
www.espaisouvenir.com

Almac’è és un joc de paraules entre l’espanyol magatzem i el verb italià esserci, que es pot traduir com “hi ha ànima”. El projecte se centra en una forma de memòria física: una cultura material oculta, no directament visible, però present a l’espai d’Espai Souvenir. Com si fos un estrat arqueològic que, en ser excavat, revela el passat del lloc.
Amb aquest treball instal·latiu, l’artista en residència Enrico Scapinelli (Bolonya, 1993) reflexiona sobre les possibilitats de donar subjectivitat, entesa com a forma de caracterització, una continuïtat a nivell d’interioritat o la presència d’una força vital als objectes trobats al magatzem d’Espai Souvenir.
A través d’assemblatges escultòrics d’objectes més o menys quotidians, investiga l’agència d’aquests elements en un intent d’humanitzar-los i experimentar una altra realitat social i existencial, tot recuperant una relació animista amb l’entorn natural, els altres éssers i la matèria. Segons la teoria de l’animisme de l’antropòleg britànic Edward Tylor, els objectes no són mers intermediaris a la xarxa de relacions socials, sinó que es converteixen ells mateixos en actors en la mesura que estan habitats per un esperit o similar.
Però com donar “vida” a un objecte? Com insuflar-li un alè vital o de força – esperit? Una possible resposta, a la sala principal, és suggerir implícitament el ritme de la respiració, primer signe vital d’un cos. Moviment i alè com a indicis d’una presència. Una altra via per percebre la vida com a interioritat es troba a la bossa negra de la qual emergeix una canya de bambú, evocant l’espiritualitat de l’Orient Llunyà (taoisme, zen, samurais, monjos, etc.), i connectant, a l’imaginari contemporani, amb les Tortugues Ninja, afectades per una munió.
Sorgeix així un estrany curtcircuit: un objecte quotidià que intenta desprendre’s de la seva materialitat per acostar-se a una dimensió més espiritual i lleugera. És aquest intent de transcendir la seva pròpia naturalesa un indici de consciència anímica? De vida interior? O una activitat subterrània?
Fins i tot atribuir qualitats humanes com la simpatia o l’amabilitat (per exemple, “mate friendly delivery”) a tubs i materials usats per arxivar o transportar obres bidimensionals pot tornar una empremta de subjectivitat a allò inanimat. Com quan parlem amb un ordinador que es bloqueja o amb el cotxe que no arrenca.
A l’actual escenari hiperconnectat del turbocapitalisme, sobreviuen formes desdibuixades d’animisme que, malgrat tot, permeten imaginar noves relacions entre el món humà i el no humà.

Enrico Scapinelli és un artista visual amb formació en antropologia, que viu i treballa a Bolonya. La seva pràctica es caracteritza per un enfocament multimèdia que inclou la pintura, l’escultura i la instal·lació. Treballa recuperant materials naturals, objectes i productes seriats, imatges i dades procedents de la xarxa.
La seva recerca se centra en l’estètica del disseny industrial i del màrqueting amb l’objectiu de generar una reflexió crítica sobre les crisis de la contemporaneïtat, els aturats del consumisme i els efectes sociopolítics i mediambientals de la hipertecnologització.
Ha exposat i realitzat instal·lacions en espais públics i privats. El 2024 va rebre la menció especial del Premi Roberto Daolio per a l’art públic, i ha estat finalista del Young Art Award (2025) i del Premi Fundació Amedeo Modigliani (2023). Actualment cursa el Màster en Pintura i Arts Visuals a l’Acadèmia di Belle Arti di Bologna.

1 Descola, Philippe, L’ecologia degli altri. L’antropologia e la questione della natura, Linaria, Roma 2013.

2 Gell, Alfred, Art and Agency. An Anthropological Theory, Oxford University Press, Oxford 1988.

3 Caoci, Alberto, Antropologia, estetica e arte. Antologia di scritti, FrancoAngeli, Milano 2008.

4 Coccia, Emanuele, The new animism, in TECHNE 21: Heteronomy of architecture, Firenze University Press, Firenze 2021.