Nyonya, de Clara Martín Grau i Sol Arguindegui
Nyonya és un projecte liminar entre les arts visuals, l’art sonor i l’escriptura creativa. Nyonya és el resultat de mesos de conversa, recerca, creació i producció de dues amigues artistes que volen posar de manifest, a través de cinc conjunts d’obres, el recorregut de la seva pròpia dissertació, sense necessitat d’una conclusió tàcita, però amb la voluntat d’obrir a l’audiència les diferents vies de reflexió que han recorregut. Això es farà a través de les creacions escultòriques de la Sol, les seves pintures, dibuixos i animacions i a través de l’escriptura i les creacions sonores i olfactives de la Clara.
Ambdues artistes creuen fermament en la importància del relat, en com un objecte amb una història pot canviar radicalment la concepció d’aquest. Per aquest motiu, el recorregut visual es combina amb el relat sonor, fruit d’una escriptura intimista. Cada obra, o cada secció on apareix un conjunt d’obres, vol fer especial èmfasi en un dels nostres cinc sentits, com a fil conductor dels qüestionaments implícits en què incideix la pròpia obra. Així, l’olfacte estarà més present en la primera obra, l’oïda en la segona, el gust en la tercera, el tacte en la quarta i la vista en la cinquena peça que ens trobem al llarg de l’exposició.
Aquest recorregut multisensorial no només busca ampliar els límits de la percepció artística, sinó que qüestiona, alhora, la dictadura del visual com a única via de coneixement. Davant d’una tradició que prioritza la mirada com a eix epistemològic, Nyonya opta per un desplaçament deliberat del punt de vista, obrint-se a altres formes de percebre i de saber. Des d’aquesta aposta situada, el projecte s’inscriu també dins d’un pensament hidrofeminista: el cos, l’aigua, els afectes i els fluxos com a matèries i metàfores per pensar els vincles entre subjectes, paisatges i recursos naturals. Així, prendre posició, com afirma Didi-Huberman, no és només un acte visual o racional, sinó una pràctica relacional, encarnada i crítica. Una pràctica que interpel·la allò que deixem fora de camp, que reconeix el que ens condiciona, i que obre un espai per desitjar i exigir altres futurs possibles.
Proposta seleccionada a la convocatòria Cicle d’artistes de Sant Cugat 2025
Amb el suport de Sorea i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
