Un contagi. Anna Irina Russell

Els cossos nascuts del cos d’Anna Irina Russell són cossos que bateguen, que respiren, que s’inflen per comunicar-se amb nosaltres a través de la seva dilatació o contracció. Cada cop que aquests cossos s’inflen, hi ha alguna cosa en joc: la possibilitat de veure’ns a(bruma)des de l’anhel de respirar el mateix aire, de compartir atmosfera, que ens pesi la mateixa humitat, que ens sufoqui la mateixa calor. Respirar juntes implica estar oberts al contagi.

Amb cada pulsió, els organismes intermitents de l’Irina ens ofereixen una invitació a unir-nos a una comunitat d’éssers connectats pel desig –potencialment frustrat– de comunicar-se i, amb això, de compartir els engranatges de la seva vulnerabilitat. Apropar-se al fet artístic com qui s’acosta a une amant implica entendre que les obres són, en definitiva, organismes latents oberts a ser interpel·lats, organismes vulnerables que necessiten, com nosaltres, ser sostinguts.

—Text de Blanca Arias