Aquí mateix en un altre lloc. Dins el cicle d'exposicions "20 minuts al marge", a cura de Bernat Daviu

Víctor Balcells, Andrea Gómez, Will Lee, Daniel Moreno Roldán i Sara Sadik
A cura de Bernat Daviu

Bòlit Pou Rodó
Cicle: 20 MINUTS AL MARGE
13.03.2026 al 06.09.2026

En ple agost de 2020, una nena de tres anys muntada en un unicorn inflable desapareix accidentalment a la platja d’una illa grega, arrossegada pels corrents del mar. Un ferri la localitza a alta mar, agafada fermament al flotador, i és rescatada sana i estàlvia. Però, i si la nena hagués decidit escapar-se? Qui no ha desitjat, en algun moment, desviar el curs de la història que li ha tocat viure?
Aquest cicle, a cura de Bernat Daviu (Fonteta, 1985), es desplega en tres exposicions concebudes com a capítols d’una novel·la coral. Les obres reuneixen relats i personatges que habiten els marges: figures que desafien els límits imposats, qüestionen els imaginaris dominants i es reivindiquen en contextos desidealitzats o distòpics. La ficció esdev una eina per generar relats escapistes i metafòrics, alhora que crítics amb la realitat, des d’on s’articula un discurs sobre identitat, resistència i memòria.
«Aquí mateix en un altre lloc», al Bòlit Pou Rodó, és una exposició que s’endinsa en realitats digitals que donen peu tant a derives com a narratives paral·leles i alternatives. La mostra col·lectiva reuneix artistes que exploren el món virtual com a espai de construcció identitària i política, a través de videojocs, intel·ligència artificial i cultures d’internet. Situats en la difusa frontera entre realitat i ficció, les obres aborden conceptes universals com la fragilitat emocional, el desig, l’amor o el sentit de la vida.
Sara Sadik (Bordeus, 1994) crea relats iniciàtics amb videojocs protagonitzats per joves estigmatitzats d’origen magrebí. A Khtobtogone, el procés d’autosuperació del protagonista esdevé un retrat íntim de la fragilitat emocional i del desig de transformació. A Acedia of Arcadia, Will Lee (Chicago, 1991) reflexiona sobre el buit que sent un gamer un cop complerts tots els objectius del joc. Andrea Gómez (Medellín, 1977) explora la perifèria dels entorns virtuals a Periferia, on avatars frustrats intenten traspassar els límits del metavers. Daniel Moreno Roldán (Barcelona, 1990), a través del seu videojoc asdasd, fa una paròdia dels “bullshit jobs” (feines de merda) per reflexionar sobre el treball sense sentit i la productivitat a l’era digital. A cavall entre el documental, l’assaig i la ficció, Víctor Balcells (Barcelona, 1985) realitza vídeos amb eines d’intel·ligència artificial. Aquestes obres presenten històries que indaguen sobre la vida virtual i sobre la pròpia tecnologia utilitzada per produir-les.
Les tres exposicions del cicle -«Un joc de criatures», al Bòlit Rambla; «Aquí mateix en un altre lloc», al Bòlit Pou Rodó, i «Maladaptive daydreaming», al Bòlit Sant Nicolau- comparteixen l’esperit més subversiu de les marginàlies. La marginàlia -paraula del llatí que significa «als marges»- era originalment un repertori divers d’elements escrits i, principalment, icònics, situats als marges de les pàgines dels llibres occidentals durant l’Edat Mitjana, que permetien al copista -més enllà d’exercir una funció aclaridora- una via d’escapament lúdica o satírica amb la qual evadir-se de la seva tasca monòtona i trencar amb la rigidesa del text principal.
Vint minuts és el temps que la nena de l’unicorn va passar desapareguda -o potser escapada- al mar. És també, segons diversos estudis, el temps mitjà que un visitant dedica a una exposició. El cicle “20 minuts al marge” proposa una immersió en relats dissonants que obren espais de qüestionament, desplaçament i possibilitat.