Augusto Torres (1913-1992)
Aquesta exposició presenta una selecció d’obres –moltes d’elles inèdites– del pintor Augusto Torres a manera de retrospectiva, tot mostrant les diferents etapes de la seva trajectòria i aquesta pintura tan personal en què alternà constructivisme i figuració metafísica.
Nascut a Terrassa, fill de Joaquín Torres-García, entre 1919 i 1926 visqué a Nova York, Itàlia i el sud de França amb la seva família, fins que s’establí a París. A la capital francesa, Hélion l’inicià en l’escultura africana i tractà amb artistes com Van Doesburg, Calder, Arp, Mondrian o Severini, entre molts altres. A més, amb només quinze anys, fou contractat pel Musée du Trocadéro per il·lustrar i inventariar la col·lecció de ceràmica inca i nazca (1928), cosa que despertà el seu interès per les cultures andines. El 1930 col·laborà amb Juli González al seu taller, es relacionà amb Picasso i féu la seva primera exposició. Quan es traslladà a Madrid (1933) s’apassionà per la pintura espanyola i féu còpies de Velázquez, Goya i El Greco.
Un any després s’instal·là a Montevideo. Aquest canvi suposà un punt d’inflexió en la seva obra, ja que passà a formar part de l’Asociación de Arte Constructivo fundada pel seu pare (1935) i, després, del Taller Torres-García (1942), on treballà sota els preceptes de racionalitat i estructura, i produí obres plenament constructives sense abandonar allò que havia après a Europa. Fou conegut com «el català» i, en aquella època, començà a exposar en nombroses col·lectives arreu del món (Montevideo, Buenos Aires, París o Washington). Augusto formà part de tota una generació de pintors instruïts en les teories de l’art constructiu de Torres-García, entre els quals també destacaren noms com Julio Alpuy, Gonzalo Fonseca, José Gurvich o Francisco Matto, entre d’altres.
Després de la mort del seu pare (1949) assumí la direcció del Taller i, ja als anys cinquanta, exposà sovint a Europa i inicià una llarga col·laboració amb l’arquitecte Antonio Bonet que duraria fins a la seva mort i per a qui realitzà nombrosos murals, els darrers a Barcelona. Després d’una important individual a Nova York (1960), del tancament del Taller Torres-García (1965) i de diversos viatges, finalment s’instal·là entre Barcelona i Montevideo a partir del 1973. A Catalunya presentà exposicions destacades com la de la Galeria Dau al Set (1975), a més d’altres mostres a Nova York, Montevideo, Moscou, Roma, Buenos Aires o la gran retrospectiva al Museu de Santa Bàrbara (Califòrnia) el 1987.
