Back to black; Chapter II
FUGA presenta “Back to black: Chapter II” del reconegut artista Enric Ansesa (Girona, 1945). La seva obra, de caràcter conceptual i propensa a l’abstracció, és també el reflex d’una experiència vital profundament arrelada en els seus records i vivències. Des dels seus inicis, la seva pràctica artística es basa a partir de cinc temàtiques bàsiques -cal·ligrafies, punts, horizon lines, creus, sutures- que van evolucionant amb els anys i van conceptualment situant-se en el temps.
Entre les obres destaquen els “escrits”, pintures que daten de finals dels anys setanta. Són cuidades superfícies negres amb textos blancs, els quals contenen noms significatius de la història i cultura catalana i al·lusions a les reivindicacions del moment. Aquestes pintures doncs, s’emmarquen en un tipus d’art de crítica política. També podem distingir la sèrie titulada “Horizons”, on la superfície del quadre és interrompuda per una línia de metall daurada que divideix la tela en sentit horitzontal, sèrie que amb el pas del temps evolucionarà cap a la sutura sota la influència dels “concetto spaziale” de Lucio Fontana.
De la idea obsessiva de dominar l’espai i la matèria, neixen els punts que varen iniciar-se amb gruixos de pintura sistemàticament distribuïts, per evolucionar a paviments de goma tipus “Pirelli”. La creu que apareix en aquesta sèrie d’obres fa referència a Malèvitx. Els diaris són objectes que Ansesa ha recuperat, elements que, inútils per la seva funció s’han transformat en objectes referents gràcies a un plantejament conceptual. És gairebé sempre a través de la transformació del negre que, com la neu, harmonitza un paisatge. El negre conceptualitza unes formes més enllà de la seva funció cap a suggerir un més enllà.
Finalment, els plecs són exercicis i estudis que sovint es consoliden com a peces definitives. És un exercici espacial i minimalista, que neix de plegar un paper i acaronar-lo amb un pigment sec. Un paper, element pla per excel·lència, es converteix en un espai multiforme.
En resum, les seves obres formen part d’un procés de prospecció del passat. L’artista construeix una narrativa que transcendeix l’ordre de les circumstàncies per explorar l’essència del que ha quedat en la memòria després de ser soterrat per capes de negre.
