Claudia Pagès Rabal. Per aquell moment ja hauré estat al món

Claudia Pagès Rabal presenta, en el marc de la tercera edició del cicle Les cadires de Tàpies i a la Sala de reflexió -que Antoni Tàpies va concebre a la Universitat Pompeu Fabra- una instal·lació de foto-llum i un text recitat que parteixen de la reflexió que Antoni Tàpies va fer a l’entorn dels murs, les portes, els grafits i les inscripcions.

A partir de l’ús dels gobos, tradicionalment emprats al teatre per crear textures i atmosferes, però cada cop més presents també a l’espai públic amb els logotips de les botigues projectats sobre les voreres, Pagès desplaça la perspectiva de l’espai cap a un punt de vista zenital. Aquest desplaçament s’articula amb el futur perfet: un temps verbal en què l’acció ja haurà acabat en el futur des d’on és enunciada. Així, la peça construeix un temps en suspensió, un espai per imaginar des d’un present travessat per una crisi que també és imaginària.

El cicle “Les cadires de Tàpies” 2026, Invocar l’escletxa, és comissariat per Judith Barnés.