Coco Fusco. He après a nadar en sec

Sota el títol, He après a nedar en sec, primera frase del poètic microrelat “Natació” que l’escriptor cubà Virgilio Piñera va escriure el 1957, s’articula una exposició, el nucli central de la qual són la paraula, l’ús simbòlic del silenci i, la inversió de llengua i llenguatge en una confrontació històrica —i del present—, entre l’expressió artística i el poder. Un lloc crític aquí l’ocupa la poesia i la literatura cubana.

Les vides i els imaginaris de creadors dissidents com els poetes Piñera, Maria Elena Cruz Varela, Heberto Padilla, Néstor Díaz de Villegas, entre d’altres, però també artistes com Luis Manuel Otero Alcántara o el músic Maykel Osorbo, que van patir o pateixen la repressió del règim, entreteixint un recorregut audiovisual, performatiu i documental, en què la Cuba postrevolucionària,  se’ns presenta en una complexa articulació de nocions com revolució o pàtria.