Cop de Cor. Tobias Arndt
Tobias Arndt, col·leccionista.
Veus rellevants del món de l’art comparteixen quines exposicions no es volen perdre aquest Barcelona Gallery Weekend: aquelles que, d’entrada, els han fet sentir un cop de cor.
En el recorregut, m’agradaria proposar l’obra de Ken Sortais (Galería Alegria), que potser és la que s’acosta més a la pintura. Conec bé les seves obres escultòriques, que sovint incorporen un element lúdic i exploren la relació entre el color i la forma, evocant confusions sobre la materialitat. Tinc molta curiositat per veure les seves peces murals.
Això em porta a Raisa Maudit (House of Chappaz), que sovint se centra en el vídeo (o potser és només la meva mirada com a col·leccionista de vídeo?), tot interactuant amb altres mitjans com la performance, l’escenografia, el text i elements tridimensionals, i que tampoc manquen de joc i ironia. La seva mirada transfeminista i les diferents narratives que construeix posen sobre la taula qüestions que exigeixen, imperativament, un posicionament.
Regina José Galindo i Avelino Sala (ADN Galeria) proposen un diàleg en què el feminisme —també el transfeminisme— esdevé, o millor dit és, existencial. La brutalitat inimaginable dels feminicidis a Guatemala, país natal de José Galindo, marca profundament la seva obra. Recentment em va commoure profundament la seva performance i sèrie fotogràfica Jardins de flors (2021), on 25 dones trans estaven cobertes amb teles de colors i romanien immòbils, formant virtualment un jardí de flors. Tinc moltes ganes de veure el seu diàleg amb l’obra d’Avelino Sala, «This Machine Kills Fascism».
Itziar Okariz (Flash⚡/ethall) també explora la immobilitat en la seva peça en vídeo a ethall. Mostra un fragment d’un cos amb un text escrit a mà amb bolígraf. La persona intenta romandre immòbil, simulant una imatge fixa. Per a mi, aquesta obra constitueix una peça clau en la pràctica d’Okariz, que genera significat a través de reiteracions emfàtiques de signes o llenguatge. Tot i que no fa seva l’etiqueta de “feminista” per considerar-la massa restrictiva, la seva obra investiga les crítiques a les construccions normatives de gènere.
Tot això condueix inevitablement a Eva Fàbregas (Bombon Projects), que tracta temes de gènere de la manera, literalment, més lúdica possible. Les seves escultures de gran format, que representen dispositius sexuals o restes (com condons usats), conviden a adoptar una actitud més relaxada, com asseure’s o estirar-se damunt d’elles, i preparar-se per fer una copa després d’un llarg dia d’art.
