Cop de Cor. Claudia Elies
Claudia Elies, directora de La Fabra Centre d’Art Contemporani.
Veus rellevants del món de l’art comparteixen quines exposicions no es volen perdre aquest Barcelona Gallery Weekend: aquelles que, d’entrada, els han fet sentir un cop de cor.
[1] Bombon Projects – Deixa’t créixer les ales – Josefa Tolrà – Comissariada per Pilar Bonet
Pilar Bonet ha passat una vida mirant l’obra de la Josefà Tolrà, i cada vegada té alguna cosa més a dir-nos. Sempre m’interessen aquestes figures que, com la de l’editor, acompanyen una vida sencera a l’artista. Intueixo també que serà especialment interessant el diàleg que farà amb l’obra d’Eva Fàbregas.
[2] Chiquita Room – Cançó de bressol per espavilar una nena – Mari Chordà i Bruno Munari – Comissariada per Àngels de la Mota
Perquè no només significa poder veure l’obra de Bruno Munari a Barcelona, sinó que també podrem fer-ho sota la mirada de l’Àngels de la Mota, capaç d’imaginar una trobada entre l’artista italià i la Mari Chordà.
[3] ethall – El vuelto – Julia Spínola
La imatge de l’exposició, entre deslocalitzada i descentrada, em deixa aquella sensació estranyesa que em demana seguir mirant. Tampoc no necessito cap motiu per anar a veure el que sigui que fa la Julia Spínola.
[4] Galeria Marc Domènech – Palencia vs. Serzo. Preludi d’una III Escuela de Vallecas – Benjamín Palencia i José Luis Serzo.
Tinc molta curiositat per veure aquells descampats i terrenys erms que un dia van inspirar tants artistes. Espais que ara s’han convertit en nous escenaris urbans, ja despoblats d’antigues naus i tornats a habitar per artistes contemporanis.
[5] Prats Nogueras Blanchard – La arquitectura de lo no construido. Proyectos no realizados de Christo y Jeanne Claude – Christo & Jeanne Claude.
És ocasió per veure allò que normalment no veiem, allò que queda enterrat sota un munt de papers en un estudi, i que sovint només pertany a la intimitat de l’artista o el seu cercle més estret. I també perquè és una ocasió per veure –– finalment–– tapat el monument a Colón.
[6] ProjecteSD – Buscando donde no hay nada – LUCE.
Només amb el títol ja m’imagino que podrem descobrir detalls de coses que sempre han estat allà però que no hem sabut aturar-nos a observar-les. Intueixo un viatge a través d’allò que passa desapercebut, com si poguéssim ser la càmera que, a vegades, LUCE porta damunt del casc.
