Coplas i Haikus de mares i amors. Mònica Muntaner i Rosa Muñoz

Vodevil a l’estil contemporani que busca la intersecció entre la copla i el haiku des de la reinterpretació d’ambdós gèneres a través del llenguatge corporal i del text. Amb aquest nou projecte, Rosa Muñoz i Mònica Muntaner s‘endinsen en el món de la cançó i proposen un concert peculiar, acústic, pràcticament a cappella pensat i dedicat a les seves mares. En aquesta creació han posat el focus en la recerca d’un llenguatge singular i propi que parteix del joc atrevit d’influències sense complexes.

La Mònica i la Rosa són dues ballarines amb un llarg recorregut, pertanyen a una mateixa generació que va trencar amb una manera convencional d’entendre la creació i que va ser l’avantsala del que ara coneixem com a creació emergent. Ambdues artistes van començar la seva trajectòria professional com a ballarines / intèrprets, però des de molt aviat van tenir la necessitat de desenvolupar la seva pròpia feina i trobar el seu llenguatge. Totes dues van promoure projectes on la cocreació es convertia en una nova manera de fer dins de l’escena més contemporània. A més, van coincidir en l’interès de generar diferents estructures relacionades amb el llenguatge del cos i el moviment que anaven més enllà de les mateixes creacions, des de les quals han impulsat projectes de recerca, formació, marcs específics per l’exhibició, suport a la nova creació i a les noves generacions al voltant dels nous llenguatges escènics.