Diàleg amb Carme Riera i Elisenda Solsona
Per què escriure si el més normal és llegir?
Enguany es compleixen cinquanta anys de la publicació de Te deix, amor, la mar com a penyora (Edicions 62, 1975), l’obra de culte amb la qual es va donar a conèixer Carme Riera. Passats tots aquests anys, i amb més d’una desena de llibres publicats, Riera es pregunta el mateix que en el seu dia es va preguntar el poeta Jaime Gil de Biedma: “Per què escriure si el més normal és llegir?” En un temps en què és més normal mirar pantalles que llegir, l’escriptora reflexiona sobre els mecanismes que la fan escriure i explora els misteris de l’impuls de creació.
Carme Riera conversarà amb Elisenda Solsona, periodista i escriptora, autora de la novel·la Mammalia (Editorial Males Herbes, 2024) i d’una sèrie de relats amb els quals ha rebut nombrosos reconeixements.
A càrrec de:
Elisenda Solsona (Olesa de Montserrat, 1984), escriptora i professora de secundària. Ha publicat les novel·les Cirurgies (Voliana Edicions, 2016), Satèl·lits (Editorial Males Herbes, 2019), amb el qual ha guanyat el Premi Imperdibles 2020 al millor llibre fantàstic en català i el Premi Ictineu 2020 al millor recull i al millor conte en català, i Mammalia (Editorial Males Herbes, 2024). Ha participat en l’antologia Autòctones (Editoral Comanegra, 2023) i en el recull de relats The Valancourt Book of World Horror Stories (Editorial Valancourt, 2020) amb el conte “Mechanisms” (traducció de Mara Faye Lethem del conte “Engranatges” dins de Satèl·lits”).
Carme Riera (Palma, 1948), catedràtica de la UAB, es va donar a conèixer amb Te deix, amor, la mar com a penyora. D’entre les seves novel·les, destaquen Dins el darrer blau (1994, premis Josep Pla, Nacional de Narrativa, Crexells, Lletra d’Or i Vittorini a la millor novel·la estrangera publicada a Itàlia l’any 2000), Cap al cel obert (2000, Premi de la Crítica Serra d’Or), La meitat de l’ànima (2003, Premi Sant Jordi) i Les darreres paraules (Premi BBVA Sant Joan 2016), de la qual s’ha fet una adaptació teatral i una òpera; i com a assagista, La Escuela de Barcelona (1988) o Carmen Balcells, traficant de paraules (2022). Ha escrit també contes, com ara Contra l’amor en companyia (1981) o La pau dels somnis feliços (2022). La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües. Com a creadora i professora, ha rebut el Premi Nacional de Cultura (2001) i el Premi Nacional de les Lletres (2015), i va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i a la RAE.
Activitat en el marc del Festival En altres paraules.
