Dimecres de so i cos / La pedra del sacrifici
Vivim en una època en la que el temps se’ns escola pels dits, amb pressió per a complir eternament preceptes inabastables que ens erosionen en el transcurs del camí. Vivim en una època en la que el cos i l’aparença és una construcció constant sotmesa sota control i disciplina. Ens creiem lliures al autodissenyar-nos, però en molts casos aquesta llibertat no és més que una docilitat encoberta, una reproducció de cànons i expectatives culturals. El control, la disciplina i les ànsies per assolir aquell paradís idíl·lic, ja sigui en format d’imatge corpòria, així com també a través d’una vida aparentment exitosa, ens permet adonar-nos d’aquesta constant pròpia de persones que aposten per dedicar-se en cos i ànima a les seves carreres professionals (des del terreny de la competició esportiva, passant per les carreres artístiques professionals), acceptant els sacrificis que això comporta. A quin preu aquesta condemna? Què ens espera al assolir l’epítom d’aquesta constant i asfixiant competició? Què s’amaga rere l’assaig i error constant?
Des dels extrems competitius en esferes professionals, passant pels rols més quotidians de la nostra societat, tots/es ens trobem sotmesos/es a aquest diàleg entre el càstig, control, domesticació i aspiració a èxit.
La compositora i saxofonista Irene Reig, l’artista visual La Santa (Sandra Ortiz) i l’artista de performance Isa Fontbona, proposen un diàleg a tres veus –sonora-visual-corporal– per a permetre’ns sentir en pròpia pell les absurditats del nostre modus vivendi en competició constant per un paradís de fum recordant-nos que la nostra tradició cultural segueix sovint encara fent estralls en la nostra forma de construir la nostra identitat.
