Reflexió sensible entorn la noció de començament. Potser un temps nou, potser un color diferent en la intimitat i en la ingenuïtat, o en la dolçor dels primers moments compartits. Parlem d’una aventura benintencionada que va molt lligada als complexos mecanismes d’un present sempre massa volàtil: baixa resolució versus alta dissolució. Declaracions estranyes, sordes i misterioses en alta dissolució. Confessions íntimes i sinceres en baixa resolució. L’experiència íntima i la seva percepció posterior en la interfície, la subjectivitat de l’experiència artificial o el somni sempre atent de l’artefacte.

Es proposen dues peces distants en el temps. D’una banda, It Wasn’t Love de la reconeguda autora Sadie Benning enregistrada amb la càmera Pixelvision de baixa resolució a principis de la dècada dels noranta. D’altra banda, Piosenka z początków (Cançó dels primers dies) de l’autora Lora Tensorska realitzada amb materials anònims d’alta dissolució. Ambdues peces, separades per dues dècades, neixen en moments llunyans de profunda transició quan el somni d’un temps nou esdevé el vincle comú.

It Wasn’t Love
Sadie Benning, 20 m, 1992

Benning il·lustra una trobada lasciva amb una “noia dolenta”, a través de la posada en escena de gènere i la interacció de clixés de Hollywood: posant per a la càmera com la rebel, la rossa platinada, el gàngster, el crooner dels anys cinquanta i la “vamp” amb els ulls pesats. Poses amb cigarret, balls lents romàntics i trets de carrer de heavy metal d’acció ràpida impulsen l’espectador a través de la història de l’aventura amorosa. El vídeo de Benning va més enllà de la fantasia romàntica, descrivint altres facetes de l’atracció física incloent la por, la violència, la luxúria, la culpa i l’emoció total. Com ella mateixa diu, “No era amor, però era alguna cosa…” Era una oportunitat per sentir-se glamurosa, sexy i famosa, tot al mateix temps.

Piosenka z początków (Cançó dels primers dies)
Lora Tensorska, 15 m, 2022

Paisatge humà, urbà i natural on persones, atmosferes i coses semblen perdudes en l’aventura d’instants deslocalitzats. Interpretacions, disfresses, uniformes de combat. Postures i aparences, principis i finals. Començaments dins d’entorns inestables, entusiasmes i visions sinceres. Irrealitats, dubtes, incerteses. En el recorregut a través d’una col·lecció de retrats fotogràfics es proposa un trànsit volador i pràctic alhora, sensiblement oníric, considerant un començament incert i, per tant, àgil i flexible.

CANÇÓ DELS PRIMERS DIES és part d’ Il·lusió de Moviment

“Il·lusió de Moviment” és la continuació temàtica del darrer mòdul de l’Observatori a “Dimarts de Vídeo 2023”, titulat “Intimitat vs Media”. Aquest originalment es va desenvolupar durant els inicis de l’Observatori de Vídeo No Identificat en els anys noranta. Recollia diverses consideracions sobre contradiccions, inèrcies, continuïtats i tensions de l’experiència personal en el flux mediàtic contemporani.

“Il·lusió de Moviment” presenta una sèrie de publicacions a Desorg punt Org i sessions videogràfiques assagístiques al Santa Mònica durant la totalitat del cicle “Dimarts de Vídeo 2024” . S’explora el caràcter efímer i il·lusori de la imatge en moviment, així com la seva connexió amb l’experiència íntima a través del dictat mediàtic. S’inclouen reflexions sobre el sentit de l’autoria en la contemporaneïtat, la recuperació de memòries oblidades o les fantasies òptiques i sensorials en entorns mediàtics de gran velocitat, allà on la imatge tecnificada actua com a mirall distorsionat. Es tracta de l’espai indefinible entre fotogrames, on el temps es difumina entre la velocitat del mitjà i la intimitat de l’experiència personal, i la distància entre ambdós es redueix en un conjunt complex i laberíntic de mecanismes sovint massa opacs. El fet il·lusori és crucial ara, quan la distinció entre moviment real i simulació és complexa.

Introducció, projecció-audició, conversa.