El cocoliche en la epopeya. Formes en la immaduresa entre Buenos Aires i Barcelona 1932–2025
Obres i arxius de: Rosita de la Plata- Batato Barea- Ocaña- Roberto Jacoby-Jorge Gumier Maier- Jaume Clotet- Paul Grodhues- Julien Antoine- Jorge Bergara Leuman- Rosa Codina- Marcia Schwartz- Camilo Lorenzo- Lluís Masriera- Jean Marais.
Es torna al circ buscant alleujament davant la crisi i la guerra, i es torna al circ per generar hàbits, una norma pròpia, una disciplina autogestiva: fer allò que els altres no poden fer però volen veure capgirat. A banda del circ que va recuperar la primera avantguarda a Europa, existeix el circ desolat i provincià que va abraçar la classe mitjana argentina als anys quaranta i cinquanta: el circ crioll, una versió carregada de localisme i representacions.
La història comença amb Rosita de la Plata, una amazona argentina famosa arreu del món, que va connectar ciutats, sobretot Barcelona i Buenos Aires. La seva seducció a la pista i la seva performativitat de gènere ambigua la van situar com a part d’històries, mites i referències. La seva figura tenyeix la història del circ, la fa estranya, i alhora instaura que la carpa va ser, des del segle XIX, l’únic espai —juntament amb el carnaval— per capgirar un món.
L’exposició comença pel circ, perquè és allà on es gestiona la immaduresa, i perquè és allà on es van formar el riure, el ball, l’esport i l’equilibri/desequilibri. Davant la pregunta de quines formes i quins materials contenen millor la immaduresa, també es pot pensar qui va triar sostenir-la com un consolat de vida: ells són el pallasso, l’àngel i el mag, la vella i l’amazona.
El projecte presenta alguns artistes i algunes històries, treballant aquests caràcters a partir de les imatges, entre Barcelona i Buenos Aires, on el circ torna d’alguna manera, o on hi ha necessitat de circ. Es pregunta per què continuar pensant-lo, més com a mètode o manual, lluny del tema, i traça una línia entre artistes que van tornar al pallasso, com un anti-pallasso, a les formes de l’àngel, la maga i la vella, des de la dècada dels trenta fins avui.
