El gest inútil. Irena Visa
«El gest inútil» d’Irena Visa (Banyoles, 1985) és un treball d’investigació i experimentació material de llarg recorregut que s’interessa per les falques; objectes normalment de forma triangular que s’ubiquen entre dos volums lleugerament separats.
Les falques són un invent prehistòric amb infinitat d’usos que ha arribat fins als nostres dies per satisfer exactament la mateixa necessitat que fa milers d’anys: que res no balli. Que res es mogui. Que no entri ni surti res. Les falques, a més a més, no fan distinció; tot pot falcar-se i tot pot ser falca: un paper doblegat, un tros de rajola, un retall de fusta. Tot serveix. O quasi tot. Aquesta versatilitat i adaptabilitat no va en detriment del seu reconeixement. Podem identificar una falca tan aviat com la veiem. El que acaba definint la falca, més que el material o la forma, és el gest.
En els primers estadis d’aquesta investigació, Irena Visa posa l’atenció en coses que aparentment no necessiten ser falcades, però que, mitjançant aquest gest, insinuen un moviment, un ball en potència. Aquest és el cas de la intervenció duta a terme a les pedres del Cogul a les Garrigues (Lleida) en el marc del Festival Errant l’any 2023.
A la instal·lació que presenta a Cultural Rizoma, el gest (inútil) es genera de forma inversa; la col·lecció de falques fetes a mida per fixar una sèrie d’objectes i elements —entre els quals figuren construccions megalítiques de l’Alt Empordà, diversos espais de l’entorn del Centre Cultural la Mercè (Girona), les portes de tres institucions rellevants de la mateixa ciutat, una esquerda de Les Estunes (Pla de l’Estany) i parts del cos de l’artista— estan fetes amb un material que, per la seva naturalesa, no serveix per falcar: la porcellana. És, per tant, un esforç de construcció improductiu que deriva en unes falques que, per la seva inutilitat, no poden ser llegits com a res més que com a objectes artístics.
A l’exposició, aquesta col·lecció de falques de porcellana dialoga amb la col·lecció personal de falques d’Irena Visa —robades i regalades— i amb una peça de paper daurat que recull les marques que resulten de plegar aquest mateix paper per falcar la porta que dona accés a l’espai de Cultural Rizoma a Celrà.
