El riu com a cos viu, frontera i arxiu: Marco Noris presenta Cos d’Ebre a Amposta

Celeste Reyna i Andrea Pacheco González en la presentació de l’exposició

Cos d’Ebre, el nou projecte de l’artista italià Marco Noris, arribarà al seu punt culminant amb una exposició al Centre d’Art Lo Pati — Centre d’Art Terres de l’Ebre d’Amposta. El proper dissabte 6 s’inaugurarà la mostra que es podrà veure fins al 2 de novembre i que té com a base una travessa a peu de més vuitanta dies i gairebé 1.200 km resseguint l’Ebre de cap a cap, i que el mateix Noris va recórrer entre els mesos d’abril i juliol, acompanyat per la psicoanalista Celeste Reyna, col·laboradora del projecte. Aquesta experiència física i simbòlica entre el naixement del riu a Fontibre (Cantàbria) fins al delta (Catalunya), no només configura el centre de la recerca, sinó que converteix el caminar en pràctica artística i eina  d’investigació que activa una lectura “a temps real” del territori, dialogant amb geografia, història i memòria col·lectiva.

Pedres del naixement de l’Ebre amb peça ceràmica

Cos d’Ebre s’aproxima al riu com a cos viu, frontera política i cultural i arxiu de memòries i conflictes. Durant la ruta, Noris va recopilar dibuixos, textos, fotografies, sons, objectes trobats i testimonis, teixint una narrativa plural que capta la complexitat del paisatge fluvial i de les comunitats que l’habiten. En acabar la travessa, l’artista es va instal·lar a la residència d’artistes Baladre, al Delta de l’Ebre, gestionada per Lo Pati, on ha organitzat el material acumulat i ha preparat l’exposició multidisciplinària, sota el comissariat d’Andrea Pacheco González, curadora xilena que ha centrat el seu treball en pràctiques artístiques que aborden la memòria, identitat, diàspora i territori.

Tríptic Audiovisual

L’exposició està estructurada en diversos espais temàtics que aborden la relació de l’Ebre amb el paisatge, la memòria històrica, les fronteres administratives, els conflictes ecològics i els imaginaris col·lectius. S’hi podrà veure, per exemple, un tríptic audiovisual amb imatges enregistrades durant la travessia, amb un recorregut cronològic que mostra el riu i les poblacions circumdants en tota la seua globalitat. El treball també inclou una sèrie d’aquarel·les realitzades amb aigua de l’Ebre; pintures sobre tela que evoquen els colors del Delta; una selecció de terres de la llera del riu (inclosa terra de l’incendi de Paüls, Xerta i Aldover); a més d’un càntir de ceràmica i la selecció de quatre mapes que il·lustren part del recorregut de l’artista, que formaven part d’una mostra precedent anomenada Sequere i que tenia el riu Segre com a eix central. El mapes han estat cedits per la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani del Museu Morera d’Art Modern i Contemporani de Lleida. També s’hi exposa una mostra d’aigües, llibres, fotografies, cartilles de viatge, materials orgànics, pedres i objectes trobats.

Pintures sobre tela, realitzades amb aigua del Delta

Gràcies a una cessió temporal del Museu Arqueològic de Tarragona, Cos d’Ebre també s’exposarà el fragment de marbre d’una representació figurativa de l’Ebre. Es tracta d’una escultura, recuperada al segle XIX de les restes de la ciutat romana de Tàrraco, de la qual es conserva pedestal amb una inscripció dedicada al riu i, al seu costat, un peu dret masculí d’una estàtua que devia ser la seva personificació. La peça, d’autor desconegut, segueix la tradició hel·lènica que considera els rius com a divinitats que es poden representar en forma de figures humanes.

Fragment d’escultura de marbre en una representació figurativa del riu Ebre

A més, la proposta inclourà activitats paral·leles com visites guiades, tallers per a escoles i accions al territori, amb la voluntat de fomentar un diàleg actiu amb la comunitat local. Segons Andrea Pacheco, Cos d’Ebre “interpel·la directament la noció de sostenibilitat des d’una perspectiva crítica i poètica. No és només un projecte sobre el riu, sinó un gest artístic que el fa parlar, el travessa i l’escolta com a cos històric i polític”.

Marco Noris (Bèrgam, 1971) és un artista visual italià resident a Barcelona, amb una pràctica que abraça pintura, dibuix, vídeo i fotografia. Des de fa anys, centra el seu treball en la memòria històrica, el territori, el paisatge i el caminar com a eina d’investigació estètica i reflexiva. Ha estat cofundador de La Escocesa i ha residit a centres de producció artística com Hangar i Piramidón. La seva obra forma part de la Col·lecció Nacional d’Art de Catalunya.