Élleipsi. PichiAvo

La ciutat contemporània és un territori saturat d’imatges. Transitem diàriament per espais físics i digitals on els estímuls visuals competeixen constantment per captar la nostra atenció, condicionar els nostres desitjos i definir la manera com interpretem el món. En aquest context, determinades pràctiques artístiques desenvolupades a l’espai públic continuen conservant una capacitat singular: la d’interrompre momentàniament aquesta circulació accelerada d’informació per generar una experiència diferent de la mirada. El treball de PichiAvo se situa precisament en aquest espai de tensió entre imatge, espai urbà i construcció cultural de la memòria.

Des dels seus inicis vinculats al grafiti i a l’art urbà, PichiAvo ha desenvolupat un llenguatge visual capaç d’establir un diàleg poc habitual entre tradició clàssica i contemporaneïtat. Lluny d’utilitzar la iconografia grecoromana com una simple cita estètica, les seves obres activen una conversa molt més complexa sobre la permanència de determinats relats culturals i sobre la manera com les imatges sobreviuen, es transformen o s’erosionen amb el pas del temps.

L’exposició Élleipsi aprofundeix en aquesta idea de transformació a través de l’element central de l’absència. El terme grec que dona títol al projecte significa “manca” o “absència” i funciona aquí no com una referència melancòlica a allò perdut, sinó com una eina activa de construcció visual. Les obres no s’articulen des de la plenitud de la imatge, sinó des de les seves interrupcions. Figures clàssiques fragmentades, superfícies erosionades, capes que cobreixen parcialment els cossos o frescos que semblen emergir del desgast converteixen el buit en una part fonamental del relat. Allò absent deixa d’entendre’s com una mancança per convertir-se en un espai d’activació de la mirada.

Text: José Luis Pérez Pont