Sembla que l’escena és la unitat de sentit que millor caracteritza el nostre temps. Potser és perquè cada cop se’ns fa més difícil relacionar-nos amb el passat, i encara més amb el futur. L’escena, aquella situació en la qual ens trobem ara, allò que experimentem, sentim, pensem, amb la informació que tenim circumstancialment al nostre abast, no és només allò que ens fa sentit, és també una unitat d’acció, allò a què reaccionem.

Escena consisteix en una exploració objectual i sonora de les formes narratives més epidèrmiques, les més immediates i també les més estúpides.