Eugène J. Martin

Eugene J. Martin (1938–2005) desenvolupa una obra singular dins l’art nord-americà de la segona meitat del segle XX, marcada per una abstracció lliure, satírica i profundament personal. Influït per Cézanne, Picasso, Kandinsky, Klee i Miró, el seu treball evoluciona de la figuració cap a un univers propi poblat de formes biomòrfiques, composicions equilibrades i un humor subtil i constant.

La seva anomenada abstracció satírica es caracteritza per una gran llibertat gestual i una extraordinària sensibilitat cromàtica. Criatures estranyes, gairebé orgàniques, emergeixen en dibuixos i pintures que transmeten una alegria serena i una vitalitat contagiosa. Martin domina amb naturalitat tècniques diverses —tinta, llapis, guaix, aquarel·la i collage—, posant en evidència una destresa tècnica i una imaginació desbordant.

Aquesta exposició presenta obres de tres sèries clau dels anys setanta i vuitanta: els dibuixos ovalats (1971–1973), els dibuixos a llapis de grafit (1977–1978) i els dibuixos a tinta amb ploma de bambú (1982). Conjuntament, ofereixen una visió rica i coherent d’un artista original, lliure i encara no prou reconegut a Europa.