Exposicions del Festival Panoràmic a Roca Umbert
Granollers torna a ser un dels epicentres de la 9a edició del Festival Panoràmic, que a partir del 16 d’octubre desplega una programació compartida amb Barcelona i Terrassa. El certamen inclou més de vint exposicions que combinen fotografia, cinema, instal·lació, vídeo i nous formats artístics per reflexionar sobre la imatge i els seus usos en la societat actual. Roca Umbert acollirà 5 de les exposicions:
«Hito Steyerl: Quicksand» d’Hito Steyerl, Dents de Serra
Comissariada per Federica Matelli
Del 16 d’octubre fins al 23 de novembre
Divendres: 17 a 20 h / Dissabte: 11 a 14 i 17 a 20 h / Diumenge: 11 a 14 h
«Hito Steyerl: Quicksand» ens convida a endinsar-nos en les arenes movedisses de la «infocràcia» del segle XXI: un mar interminable de spam, soroll digital i sobreinformació. A través de tres de les obres més emblemàtiques d’Hito Steyerl —Is the Museum a Battlefield? (2013), Liquidity Inc. (2014) i Duty Free Art (2015)—, aquesta exposició ofereix un recorregut per alguns dels grans temes que defineixen el nostre present: la circulació de capital, la tecnologia digital, la guerra i el rol cada vegada més ambigu de les institucions culturals.
Considerada una de les artistes i pensadores més influents del videoart digital contemporani, Steyerl combina, a les seves instal·lacions, materials d’arxiu, assaig visual i crítica institucional amb una mirada afilada i provocadora. Una oportunitat per fer una pausa i repensar el lloc de l’art i de les imatges en un món dominat per algoritmes, fluxos financers i narratives mediatitzades.
«Error-horror» de Franc Aleu, La Tèrmica
Divendres: 17 a 20 h / Dissabte: 11 a 14 i 17 a 20 h / Diumenge: 11 a 14 h
«Error-horror» és un projecte expositiu que explora el joc de significats que emergeix d’una sola paraula deformada: error i horror. Una fusió visual i conceptual que ens parla d’un territori on la màquina i la imaginació es col·lapsen, on el malentès entre l’humà i l’algoritme obre espais per a la creació radical.
L’artista Franc Aleu hi mostra els resultats de més de tres anys de recerca i experimentació amb models defectuosos i eines d’intel·ligència artificial encara en desenvolupament. A partir d’aquesta trajectòria, Aleu proposa una experiència immersiva que explora el potencial poètic dels errors generats per la IA, convertint les seves imperfeccions —glitches, censures i malentesos— en material artístic.
A més d’imatges i vídeos, l’exposició inclou una peça de generació de vídeo en temps real en què el visitant es veurà reflectit com una d’aquestes criatures digitals imperfectes, potser fins i tot monstruoses, cosa que obrirà la porta a una confrontació estètica i simbòlica amb el reflex propi.
Open Panoràmic, artistes seleccionats en convocatòria, Espai d’Arts
Divendres: 17 a 20 h / Dissabte: 11 a 14 i 17 a 20 h / Diumenge: 11 a 14 h
Exposició dels artistes seleccionats a la convocatòria Open Panoràmic 2025 comissariada per Pilar Cruz
Data: del 16 d’octubre fins al 30 de novembre
Categoria A – Imatge fixa
Benedetta Ristori “The Wall Remembers Twice”
Polina Schneider “I, Superhero”
Beatrice Moumdjian “Forensic Excavations Inventory or The Total Deconstruction of an Armenian Family”
Categoria B – Assaig audiovisual
Laura Baigorri Ballarín “Farewells to artists: An ethical trilogy (2025) 11’”
Kenneth Russo “Àlbum Il·lustrat (1900-2024)”
Ignasi Prat Altimira “El tapís del rei”
Categoria C – Altres formats
Mònica Porta Domínguez “És com tenir un hort”
Marta Bisbal Torres “Maquinacions”
Marina Baldina “Non-player character”
«La subversió de les imatges», mostra de fotollibres, Dents de Serra
Del 16 d’octubre fins al 23 de novembre
Divendres: 17 a 20 h / Dissabte: 11 a 14 i 17 a 20 h / Diumenge: 11 a 14 h
Comissariada per Andrés Hispano
Panoràmic presenta, a través de la selecció bibliogràfica, un recorregut i una reflexió sobre els aspectes fonamentals que han afectat el nostre ús, intercanvi i comprensió de la fotografia al llarg d’aquest primer quart de segle.
A més del trànsit definitiu de l’analògic al digital, altres pràctiques, com ara l’ús d’arxius, l’apropiació, manipulacions de tota mena i creacions assistides per IA, han generat un nou panorama en què la imatge fotogràfica sembla alliberada dels seus orígens tècnics i històrics. Hem deixat de necessitar lents, miralls i fins i tot entorn per produir imatges que considerem fotogràfiques, que ja no són, en sentit estricte, ni captures ni reproduccions.
En aquesta circulació atomitzada d’imatges semblava difícil cultivar una veu artística sense la possibilitat d’articular projectes respectats íntegrament, com la galeria o els llibres van permetre al llarg del segle passat. Aquí és on l’auge del fotollibre preserva un espai imprescindible en l’art fotogràfic.
En aquest break des del qual volem pensar la imatge fotogràfica, ens semblen especialment estimulants les exploracions en la ficció, el que és invisible, estranyat o buit, imatges que obren pas a un món quotidià i alhora enigmàtic, lluny de la saturació, la sobreestimulació i l’horror vacui en què ens cultivem cada dia.
«Tot el que pot passar: la inactivitat com a motor de l’inaudit» de Laura Aranda Lavado, Espai La Xemeneia
Panoràmic File
Comissariada per Mercè Alsina. En col·laboració amb l’Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Municipal de Granollers
Davant de la velocitat, la productivitat i l’espectacularitat del món capitalista, l’obra de Laura Aranda Lavado ens proposa abraçar un altre ritme més lent, conscient i contemplatiu. Inspirada en Vida contemplativa, de Byung-Chul Han, la investigació duta a terme per Aranda no entén la inactivitat com l’absència d’acció, sinó com una forma de resistència i reapropiació del temps.
El projecte aplega una sèrie d’imatges quotidianes, professionals i d’usuari, procedents de l’Arxiu Fotogràfic Comarcal del Vallès Oriental. Escenes de joc, comunitat i llibertat que s’escapen de la lògica productivista i que ens fan dubtar sobre com prioritzem el valor d’uns documents històrics sobre d’altres. D’altra banda, una d’aquestes imatges ha estat traduïda al llenguatge tèxtil mitjançant el ganxet, en un gest que converteix la fotografia en procés manual i fragmentari i que evidencia com la imatge també és una manera de construir un relat obert a la reinterpretació.
