Madre del agua. Garikoitz Cuevas
Mare de l’aigua, dolça.
Aquest matí hi havia bona marea per passejar, amb un coeficient alt, més de cent.
Vaig baixar a la platja i em vaig dirigir cap al Corral de Merlín, a La Jara; amb aquestes condicions gairebé es pot arribar fins al centre de l’hemicicle de pedres i petxines per on s’omple i es buida el corral al ritme de les marees.
Vaig portar lectura:
CANCIÓN 4º
O bosques, yespesuras
plantados porlamano delamado,
ó prado de verduras,
de flores es maltado
dezid sipor vosotros ha passado.
No ho vaig veure venir.
El ponent batia les suaus crestes de les ones formant escuma de sal, res fora del que és habitual; tot i que aquesta vegada vaig notar alguna cosa diferent, m’apropo a mirar sota l’escuma i, amb una certa calma, la marea va començar a portar paraules fins a la riba de les pedres:
traficats, buscant pau, transposició de la lividesa, el gran silenci, fado de Sta. Teresa.
CANCIÓN 18º
Allí me dio supecho
Allí me enseñó sciencia muy sabrosa
y yoledi de hecho Ami, sin dexar cosas; alli le prometi de ser su esposa.
Lliure albir, pacte amb Déu, el so dels núvols, O tempo não espera ninguém, Gloria Fuertes visita la maresma, lacrimal higiene del son…
La marea va girar, vaig recollir les paraules, vaig tancar el Cántico espiritual y poesías de San Juan de la Cruz i vaig tornar cruixint petxines per a la punció de la biòpsia.
Mare de l’aigua és dolça.
