El projecte expositiu “Infralocus. Els 90 a Girona, una dècada de 20 anys” explora la cultura d’aquest període històric i els diferents llocs on aquesta intentava fer-se visible. Parlem, òbviament, dels espais institucionals i/o normalitzats (Sales Municipals, Casa de Cultura, Fontana d’Or, galeries d’art i fundacions) però també, i molt especialment, de tots aquells infralocus (sovint bars i discoteques) que la cultura colonitzava sense control ni premeditació.

Ras i curt: aquesta exposició vol mostrar de manera horitzontal la vida cultural dels noranta sense fer ús de les jerarquies habituals, començant per les que distingeixen alta cultura i cultura popular i, encara més, de les que discriminen diferents modalitats d’activisme (feminisme, LGBTI, pacifisme, ecologisme) o tot el que s’esdevé de forma espontània, efímera i als marges del circuit oficial.

En aquest sentit, la Girona dels noranta ens proporciona l’exemple perfecte de com allò que anomenem cultura aflora, i a voltes cristal·litza, en multitud d’estrats: la universitat, els espais culturals alternatius, alguns carrers com el Nou del Teatre o alguns barris com el Pont Major van ser epicentres d’una vitalitat inèdita a la resta de la ciutat.

Arts visuals, música, moda, performance, literatura, filosofia, fotografia i oci es confonien amb una naturalitat que avui pot semblar-nos sorprenent.

En coproducció amb el Museu d’Història de Girona