LA FÀBRICA TRANSPARENT

07/11/2025 – 10/01/2026

Exposició de Marta Azparren, Roc Parés, Marc Villanueva, Alán Carrasco, Mónica Rikić, Total Refusal, Ezequiel Soriano i Raquel Friera.

A cura de Marc Villanueva.

Inauguració, 7 de novembre a les 19.00 h

Exposició coproduïda per Festival Panòptic i M|A|C Mataró Art Contemporani, que forma part del Programa d’exposicions itinerants 2025-2026 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració d’ACVIC Centre d’Arts Contemporànies.

L’exposició forma part del Cicle d’Arts Digitals de Vic.

Un dels primers plans de la història del cinema és la sortida d’una fàbrica. Rodada el 1895 pels germans Lumière davant la seva pròpia fàbrica d’aparells fotogràfics, la famosa seqüència ens mostra com les treballadores deixen de ser un grup homogeni per convertir-se en una multitud dispersa.

A mesura que ens endinsem en un món cada cop més digital, la feina esdevé més flexible, precària i ubiqua, i sovint ja no ens defineix com a individus. Fins i tot durant el nostre temps d’oci continuem treballant de manera no remunerada, tot generant continguts o dades. A la fàbrica transparent, es fa cada vegada més difícil distingir quan som dins i quan som fora.

Els videojocs són unes arenes especialment movedisses, en aquest procés de transformació. Si bé hi acostumem a pensar com en una activitat d’oci, els videojocs s’assemblen cada cop més a un complement de la jornada laboral. Partides curtes, normes simples, rutines repetitives i un balanç meticulosament calibrat entre gratificació i frustració són els ingredients d’una nova ergonomia digital que conquereix les pantalles i confon els límits entre temps d’oci i temps de treball, entre improductivitat i hiperactivitat.

Aquesta exposició, que pren com a títol la recerca homònima de l’artista mataroní Octavi Comeron (1965-2013) sobre art i postfordisme, ens interroga sobre la relació entre jugar i treballar, així com sobre el valor del temps i la imaginació, en un moment en què el nostre cos acciona els engranatges simbòlics d’una activitat que ja no anomenem treballar.

Marc Villanueva Mir

Imatge: Helena Roig, Panòptic