La natura en disputa: claus per desarticular la nova filosofia de la classe dominant

L’articulació d’una agència política, travessada per l’emergència climàtica, no es pot configurar des d’abstraccions morals pel que fa a la relació entre humanitat i natura. Aquestes categoritzacions morals sovint cauen en fantasies maximalistes i tremendismes morals impolítics. Hi halímits en moltes de les narracions ecologistes, relacionades amb dinàmiques identitàries i moralitzants. ¿L’ecologisme pot ser un punt d’ancoratge, de suport, amb dimensions civilitzatòries; una experiència transformadora amb impuls constituent? Qui estira el «fre d’emergència»? Qui fa possible el canvi i posa en marxa la transició ecosocial? Si l’ecologisme ens mostra el lligam entre capitalisme i productivisme, quin subjecte polític torna operatives les seves reivindicacions?

Amb Luciana Cadahia i Antonio Gómez Villar.