La Padrina i les pertinences de la domesticitat | Xevi Bayona
L’arquitectura pot fer domèstic l’espai per a l’habitar. És precisament el propi habitant que per fer-lo domèstic es val de pertinences; propietats personals en forma de mobles i objectes a on hi diposita l’ànima per guardar un bocí del seu món.
La padrina va néixer a Barcelona l’any 1927, aproximadament el mateix període que Mies redactava el projecte del pavelló. Més de noranta anys més tard, a part del record, només queda la seva domesticitat en els objectes que un dia van ser d’aquesta persona. Objectes que moblen una casa convencional a Olot i que ens serveixen ara per a fer-nos preguntes.
Quina domesticitat té el Pavelló? La geometria de l’arquitectura regala una simetria vertical de l’edifici, una centralitat de la mirada que transita per una línia d’horitzó que divideix el cel i la terra.
Moblarem el Pavelló amb objectes quotidians per a contraposar-ho a l’espai buit i nu, farem una mudança, aquest cop temporal, per habitar el pavelló simètricament. Els mobles s’assentaran al sostre com si d’una ciutat invisible de Italo Calvino es tractés.
És un exercici per explicar les coses per comparació i sobretot per contrast. Una reflexió de l’espai parlant amb metàfores de la vida i també de la mort. El món de dalt i el de baix, el cel i la terra, el terra blanc i el sostre de travertí, l’aigua com a porxo i els núvols de catifa. Un canvi de perspectiva que invita a la reflexió. Preguntes sobre el ple i sobre el buit. Un compendi a partir de la padrina i les pertinences de la seva domesticitat.
A la inauguració de la intervenció artística La Padrina i les pertinences de la domesticitat, que tindrà lloc el proper dimecres 30 de juliol a les 19:00 al Pavelló Mies van der Rohe, el seu autor, Xevi Bayona, conversarà amb Anna i Eugeni Bach que van intervenir el Pavelló l’any 2017 amb Mies Missing Materiality.
Un diàleg entre dues mirades aparentment contraposades que no obstant comparteixen el fet de qüestionar les maneres d’habitar un espai. I que contrastaran també les seves experiències en el disseny i la materialització d’aquestes dues intervencions que modifiquen tan radicalment la imatge ‘natural’ del Pavelló.
