Ainhoa Sayol — La meva caixa i castigada al Racó.

La meva caixa i castigada al Racó és una performance que explora el Racó com a lloc de protecció i també d’incertesa. A partir del canvi de direcció del cos i acompanyat pel dibuix com a eina de registre, es troba un mecanisme d’autoconeixement de l’espai arquitectònic i el propi cos. Amb l’esquena en contacte amb la paret, el racó és un refugi. És una semicaixa, meitat portes, meitat parets. En canvi, amb la cara en contacte amb la paret, aquest refugi es transforma en un espai de càstig, desprotecció i incertesa. Castigada al Racó! Però potser, a qui es porti bé, li podrien oferir protegir-se al Racó.

La recerca artística d’Ainhoa Sayol utilitza el plec com a punt on l’extensió contínua es modifica i, per tant, es transforma en un nou lloc, un nou punt de referència. És en aquest canvi a la superfície homogènia on es dona profunditat a la matèria, a través del contacte amb si mateixa. Tot partint d’aquí, l’artista entén la seva pràctica com un plegament, un encontre entre el territori (allò de fora) i el seu cos (el més interior).