Gessamí Olesa — la terra porta el compàs
la terra porta el compàs articula una investigació performativa entorn de la memòria, l’herència i les seves formes d’inscripció corporal. A partir de les relacions entre cos, matèria i veu, el projecte indaga en formes de transmissió que desborden l’arxiu i en les tensions entre arrelament, pes i resistència. Així, aquesta acció es configura com un dispositiu sensible que posa en relació l’experiència íntima amb la memòria compartida.
La pràctica artística d’Olesa (Alcanar, 1993) investiga les relacions entre cos, territori, memòria i arxiu a través de llenguatges híbrids com la instal·lació, l’audiovisual, la performance, l’escriptura o la poesia. Les Terres de l’Ebre ocupen un lloc central a la seva recerca com a camp de tensions entre memòria, ruralitat, desaparició, arrelament i transformació. L’acció li interessa com una forma de pensament encarnat, un lloc on allò que no pot ser explicat del tot pot aparèixer com a gest, fricció i presència.
