dissabte 27 de juliol
23.45 h
(obertura de portes: 22.30 h)

Marla Jacarilla
Fernando Sánchez Castillo
Valentina Alvarado
Blanca Gracia
+ Sorteig gandula solidària
+ Klitter

Marla Jacarilla
Gestos políticos, políticas del gesto (De la serie: Anotaciones para una eiségesis), 2017
8’22’’

Si tenim en compte que la comunicació no verbal representa aproximadament un 80% de tot el que transmetem, podem llavors entendre que tots aquells gestos, ganyotes o posats realitzats per personatges públics –i en concret, polítics– captin la nostra atenció i quedin immortalitzats mitjançant una gran quantitat de GIFs que repeteixen aquest moviment constantment fins a transformar-ho en un nou gest que, despullat del seu originari significat i context, esdevé imatge viral de connotacions habitualment humorístiques. Però, per què ens obsessionen tant aquests gestos? Què ens està comunicant el moviment d’una mà, la intensitat d’una mirada o una manera de caminar? Pot existir un sentiment d’identificació en algun d’aquests gestos? O potser es tracta més aviat d’una necessitat de ridiculitzar a l’altre? És l’estranyesa un factor important a tenir en compte? Valorem de la mateixa manera els gestos quan pertanyen a personatges de l’esfera pública?
Música: Néstor Català

Marla Jacarilla
(Alcoi, Alacant, 1980)
www.marlajacarilla.es

Fernando Sánchez Castillo
Pegasus Dance, 2007
15’

Es tracta d’una coreografia realitzada per a camions antidisturbis. Una fantasia en què s’inverteix la funció d’aquests artefactes fets per a reprimir i controlar les voluntats ciutadanes. Convertits en objectes performatius, aquests vehicles de la policia de Rotterdam ballen i generen uns passos o moviments que els equipessin a ritus ancestrals de dansa o comportaments d’unes certes espècies animals. Penso en festejos d’ocells o peixos. Explorar les potencialitats performàtiques i estètiques d’aquests objectes enfront de la seva efectivitat policial era el Leitmotiv del projecte.

Fernando Sánchez Castillo
(Madrid, 1970)
www.fernandosanchezcastillo.com

Valentina Alvarado Matos
Arrojalatierra, 2021
13’48’’

Si el cor és el múscul que mai descansa, les mans no estan pas millor com a obreres del cos. Toquen, sostenen, recullen i creen, donen existència a les coses. Aquesta pel·lícula explora la relació entre art i treball en la més tàctil del quefer. La matèria és present tant davant com dins de la cambra. Davant tenim ceràmica, barrejada i modelada col·lectivament. A dins tenim pel·lícula (cel·luloide) que recull la llum que prové del món que envolta a Arrojalatierra. Una pel·lícula sobre fer coses que deixen empremta en l’espai i en el temps.
Text: Lucía Salas

Valentina Alvarado Matos
(Maracaibo, Veneçuela, 1986)
www.valentinalvaradomatos.com

Blanca Gracia
Antidotum Tarantulae, 2022
8’30’’

Videoinstal·lació que mostra diferents personatges desfilant com si d’un carnestoltes es tractés. El so està fet expressament per a la peça i es basa en una tarantel·la anomenada Antidotum Tarantulae, la qual se suposava que curava la “coreomania” que va sorgir en diverses regions d’Itàlia durant l’edat mitjana. Aquest espai està habitat per cossos dissidents i éssers antropomorfs decidits a viure expulsats d’una societat opressiva. En aquest bosc màgic i irracional, on tot és possible, es passeja un etern carnestoltes d’ens dispars que reivindica, entre l’alegria i la por, altres maneres de ser.
Música: Diskoan / Ajudant d’animació: Yu Nishizuka

Blanca Gracia
(Madrid, 1989)
www.blancagracia.com

Sorteig de la gandula solidària
Sorteig entre tot el públic que hagi comprat números aquest dia d’una de les 9 gandules solidàries que han intervingut 9 artistes de manera altruïta. Si us toca, us l’endueu a casa!
Podeu veure els autors i les gandules aquí.

Klitter
Klitter és un dels molts projectes del productor mataroní Julio Lavado, membre de la reconeguda formació de música electrònica  The Sickbeat. Amb aquest projecte, Lavado explora la vessant més introspectiva de l’electrònica, amb ritmes trencats i melodies etèries, però sense renunciar a parts més ballables, en un directe en el qual les màquines analògiques prenen el protagonisme.
@eljulai