M2 Un metre quadrat va transmutar d’espai a símbol, d’una manera de mesurar a una forma de tenir. Un metre quadrat mesura el mateix aquí i a la Xina.
Aquí i a Montjuïc.
Aquí i a la Mina.
Aquí i a Pedralbes. “Metre quadrat” no és una crítica, és un joc. Aquesta peça explora, de manera senzilla, les semblances entre el mercat del sòl i el mercat de l’art. Fa petits paral·lelismes en forma de caricatura sobre l’especulació, la requalificació, la materialitat, el preu i el valor que existeixen en aquests dos mons. Com aquests, a través de la monetització, es transformen d’objectes i espais en símbols. Els dos mons tenen guies i marcs, agents validadors que generen unes premisses que assignen el preu… i el valor. Aquest exercici juga a ridiculitzar les lògiques del mercat, a invertir-les com jo vulgui. Juga a assenyalar, mitjançant els objectes generats, l’absurd i la perversitat dels mecanismes de valoració. Aquests quadres tenen preus, aquests preus segueixen lògiques, i aquestes responen a les del sòl, a les de l’art i a les que jo vulgui. Aquest projecte explora el preu del sòl en diferents parts de la ciutat de Salt. Agafa composicions urbanes pertinents a aquests espais i les reprodueix com a peces pictòriques. L’import d’aquestes el marca el preu del metre quadrat del lloc que representen. El preu és l’ingredient gairebé alquímic que fa que un espai sigui més que un espai. Sense preu, no hi ha joc. Un metre quadrat mesura el mateix aquí i a l’oceà.
Aquí i a l’AP7.
Aquí i al cementiri.
Aquí i abans.