Mala hierba nunca muere. Blanca Gracia

A Mala hierba nunca muere, Blanca Gracia presenta un herbari fantàstic construït a través d’aquarel·les i escultures. Inspirant-se en els dibuixos científics del segle XVII, l’artista en subverteix la seva rigidesa formal per oferir una reflexió crítica sobre el llenguatge i la seva capacitat de nomenar, classificar i dominar.
Gracia recupera termes històricament emprats amb una connotació pejorativa —en especial envers cossos i subjectes dissidents— i els reubica en un entorn simbòlic, transformant-los en llavors de resistència. A través d’aquestes males herbes, revalora el allò marginal i allò inadequat, generant un sistema de suport orgànic i resilient.
Les seves formes, a vegades delicades i a vegades grotesques, no només al·ludeixen a un univers natural imaginari, sinó també a un territori de lluita on el rebutjat reapareix, es reforça i reclama el seu lloc. Perquè, per més vegades que se les arranqui, aquestes herbes sempre tornen a créixer, més altes i més fortes.