Marea Viva

Marea viva és una acció de llarga durada que continua l’exploració iniciada amb Som el foc que crema (2024) i Palimpsest (2025), aprofundint en la relació entre cossos, afectes i memòria col·lectiva. En aquesta ocasió, la performance adopta la metàfora de l’aigua com a eix poètic i polític: un element transformador, connector i generador de vida.

L’acció comença amb una meditació col·lectiva, un gest d’obertura i escolta que estableix un espai d’intimitat compartida entre artistes i públic. A partir d’aquí, els cossos es despleguen sobre un gran llenç blanc, marcant el seu pas amb pastel blau Klein. El traç es converteix en extensió del moviment: onades, corrents, remolins. Una coreografia de fluxos que evoca la vastitud de l’oceà i la seva potència de transformació.

Els moviments, fluids i interconnectats, no només representen l’aigua: són aigua. Com ella, els cossos s’adapten, erosionen, atravessen, renoven. La memòria aquí no és arxiu fix, sinó corrent en moviment, un palimpsest afectiu on les experiències individuals es mesclen amb el col·lectiu, on el que es borra deixa, però, una empremta.

El dibuix funciona com una impronta efímera: una marca que existeix només en el present de l’acció, com les petjades a la sorra que el mar esborra sense esborrar del tot. En aquesta fragilitat s’obre un espai per imaginar noves formes de relació, de cura, de reconstrucció del comú.

Marea viva és una invitació a submergir-se. A deixar que es dissolguin els límits entre l’jo i l’altre, entre el passat i el present. A habitar el flux, a recordar des del cos, a cuidar des del moviment. A pensar la memòria com a aigua: viva, mòbil, imprescindible.