María José Arjona. Tro
Tro és una proposta performativa, escultòrica i sonora que aborda l’esquerda com una forma produïda per la interacció entre cossos, forces i matèries: més que entendre-la com l’evidència d’una ruptura, l’obra la proposa com un tercer espai, una obertura capaç de fer visible una interioritat que fins aleshores havia restat continguda.
Dos cossos se situen a banda i banda d’un mur negre que conté dues fonts de llum al seu interior. Mitjançant una seqüència d’impactes, tots dos cossos transmeten força i vibració a l’estructura, de manera que produeixen so i en modifiquen progressivament la matèria. El mur funciona al mateix temps com a superfície de resistència i com una caixa de ressonància que amplifica acústicament l’encontre entre els cossos i la matèria.
L’acció no busca enderrocar el mur. Els impactes continuen fins a produir una esquerda prou gran perquè la llum continguda al seu interior travessi l’estructura i irrompi en l’espai. Com el tro i el llampec —manifestacions sonora i lumínica d’una mateixa descàrrega—, el so i la llum apareixen com a expressions d’una relació de forces.
L’esquerda transforma la condició del mur sense fer-lo desaparèixer. En finalitzar l’acció, l’estructura roman a l’espai com una obra escultòrica: una forma modificada que conserva la inscripció material dels impactes i fa visible, a través de l’esquerda, allò que fins aleshores havia estat contingut.
Tro és una proposta de María José Arjona, en companyia de Camilo Acosta, que s’emmarca en la tercera edició del cicle Les cadires de Tàpies. Invocar l’escletxa.
