Diuen que als objectes no se’ls ha d’imposar una història, sinó deixar que ens expliquin la seva. I és que la memòria dels objectes és més àmplia que la memòria humana. Ells han estat testimonis d’emocions, situacions i actes de persones que, tocant-los un dia, o molts, els van omplir de records. Per això busquem la intimitat en la qual els puguem donar un espai i –literalment– donar-los un cop de mà perquè ens expliquin la seva història, el secret que guarden, l’aura que dona el temps i de la qual parlava Roland Barthes. Un temps breu, el nostre, però tan carregat com el cafè.

A càrrec de Tercio Incluso.