Paratext #92 amb Amanda Triano, Ricardo Trigo, Duncan Gibbs i Oriol Arnedo Casas
Paratext articula una programació mensual de presentacions d’artistes residents a Hangar i d’artistes vinculats als diferents programes de beques. A través de formats diversos, les sessions acullen projectes, investigacions i processos de treball en curs, entenent la presentació com un espai de circulació i intercanvi més que no pas com una instància de resultat o exhibició. Obertes al públic, aquestes trobades busquen afavorir la interacció entre lxs artistes i el context local.
La pròxima sessió de Paratext tindrà lloc el dimarts, 10 de novembre a les 19 h a la Sala Ricson d’Hangar.
Amb les presentacions de:
Amanda Triano (XI Beca de Recerca Artística Hangar)
Amanda Triano explora la transformació de la natura i la matèria a través de l’escultura, creant paisatges petrificats i desolats mitjançant l’ús del formigó, que concep com una superfície geològica emblemàtica dels desafiaments de la nostra era contemporània i com un mitjà capaç de revelar l’alteritat del món que ens envolta. La seva pràctica examina les formes complexes i, sovint, contradictòries amb què els éssers humans es relacionen amb l’entorn natural, teixint narratives encriptades que dialoguen amb la ciència-ficció, la mitologia, el pensament indígena, l’ocultisme i l’evolució industrial.
A través de l’escultura, els objectes trobats, els sistemes visuals i la instal·lació, Triano evoca moviments transmutacionals i cosmològics vinculats a experiències de territori, deteriorament i regeneració. La seva obra reflexiona sobre el col·lapse del temps, la ruïna i l’obsolescència, on la vulnerabilitat es desplega simultàniament com a descens i ascens. Concep l’exposició com un mitjà i un ecosistema, establint interdependències entre les obres i els contextos que les acullen. Mitjançant processos de recol·lecció, fusió, cocció i reconstrucció, activa allò que d’altra manera romandria inert, produint imatges i objectes que funcionen com a vehicles de memòria i significat.
A Paratext presentarà Malas Hierbas, el projecte de recerca que ha dut a terme durant la seva residència a Hangar, el qual explora el positivament dels motlles d’embalatge industrial dissenyats per protegir tecnologia d’ús efímer: en reproduir-ne els buits, sorgeixen formes autònomes que ja no responen a la funció protectora per a la qual havien estat concebuts. Una manera de qüestionar les nocions de valor i utilitat en contextos d’obsolescència i rebuig.
Ricardo Trigo (Beca de recerca i experimentació al Lab d’interacció d’Hangar – Barcelona Crea 2026)
El treball de Ricardo Trigo articula la pràctica artística i la recerca al voltant de les condicions materials i simbòliques mitjançant les quals la tecnologia i l’energia configuren la producció artística. Explora les relacions entre el paradigma computacional i l’art des d’una perspectiva postconceptual, prestant una atenció especial a les formes en què els discursos científics i tècnics colonitzen el mateix camp artístic.
Des de 2018 desenvolupa un projecte de recerca que considera la producció artística com una forma d’energia lliure: un procés no utilitari en què matèria, informació i afecte s’organitzen com un sistema obert de possibilitats. La seva pràctica es desplega a través de la dissolució dels límits entre objecte, subjecte i medi, atorgant als materials quotidians i industrials —com ara plàstics, combustibles, electricitat i elements de fixació— una dimensió epistemològica i ontològica expandida. Entén l’estètica com una forma de coneixement capaç de qüestionar les jerarquies establertes i de posar en relació categories diverses dins d’un pla compartit d’experiència.
A Paratext es donarà continuïtat a La montaña y el túnel (2026), un projecte que explora la noció de «tecnologies de la perforació», entenent la perforació com una operació paradoxal que travessa diferents sistemes de producció i de pensament. Després d’una primera aproximació formal i material, la recerca es desplaça ara cap a una posada en escena de tres lectures a càrrec d’Eduardo Alonso Pérez de Ágreda, enginyer especialitzat en mecànica de roques i excavacions subterrànies; Kinkinella, artista i investigadora la pràctica de la qual travessa les tecnologies lliures, el biohacking i l’experimentació col·lectiva; i el mateix Ricardo Trigo. En conjunt, les tres intervencions proposen una aproximació performativa a les convergències i friccions entre geologia, tecnologia, cos, llenguatge i experiència estètica.
Duncan Gibbs (Beca de recerca artística i experimentació metodològica – Barcelona Crea 2026)
La pràctica de Duncan se situa al voltant de la capa de descomposició: l’estrat on els materials són triturats i digerits abans de ser regurgitats en els seus components. Treballant en els límits de l’escultura, la instal·lació, el vídeo i la producció d’imatge, la seva pràctica es fonamenta en una exploració material de la frontera inestable entre el temps biològic i el geològic, amb especial atenció als espais perifèrics d’estancament on els sistemes humans i no humans se solapen de manera silenciosa.
Sovint utilitza materials descartats i organismes vius considerats residus, adoptant el rol de jardiner o cuidador, mantenint instal·lacions que es troben sempre al llindar del col·lapse. Mosquits, algues i llevats són tractats com a col·laboradors, amb una agència pròpia que modifica la trajectòria de les obres. La fermentació, la conservació i la dessecació esdevenen eines per allargar la vida dels materials, intentant comprimir el temps geològic dins d’una escala humana. Les obres sovint es desenvolupen durant anys i continuen gestant-se fins i tot després d’haver estat mostrades. L’espera es converteix en un procés actiu dins d’una pràctica guiada per l’accident, l’error i l’observació prolongada, cosa que permet que les peces acumulen capes d’història que posteriorment es preserven en forma de vídeos, imatges, restes i relats.
A Paratext presentarà Receptes d’una sèrie d’experiments de conservació, una proposta que pren com a punt de partida Midden, el projecte en què va explorar la creació de materials escultòrics situats a la frontera entre allò biològic i allò geològic, allò inert i allò viu. Mitjançant l’alentiment dels processos de descomposició dels residus alimentaris, el projecte buscava interrompre, prolongar i apropiar-se dels cicles naturals de transformació de la matèria.
Oriol Arnedo Casas (Beca interna de recerca material – Barcelona Crea 2026)
La pràctica d’Oriol travessa els mons canviants i mal·leables de la tecnologia i la natura. Les seves composicions escultòriques interroguen les realitats que ens envolten i exploren la capacitat de l’objecte performatiu per crear nous imaginaris.
Artefactes autònoms, màquines absurdes que cobren vida, organismes tecnològics… Un desig ansiós i mecanitzat de relacionar-se amb l’entorn uneix els seus objectes. La idea de matèria viva mecanitzada i rudimentària en l’era ultratecnològica actual. La màquina que no adquireix un rol funcional, sinó imaginari sobre les nostres vides. Partint d’un context de crisi socioclimàtica, la seva obra ofereix una mirada crítica a la concepció occidental d’allò que és natural, i busca la creació de noves narratives que ens ajudin a redefinir la nostra relació amb l’entorn.
A Paratext presentarà la feina realitzada en el marc de la Beca de Producció d’Hangar 2026, donant continuïtat al projecte d’investigació i experimentació Desmantellar la Màquina, una línia de recerca que explora les possibilitats d’ús desviat de dispositius tecnològics. La presentació posarà el focus en la pianola, un instrument musical mecànic i automàtic que ha esdevingut una peça central del projecte: un artefacte popularitzat a finals del segle XIX i estretament vinculat als processos d’industrialització i als avenços tecnològics i mecànics que van transformar la societat moderna.
