'Pedagogia radical, democràcia directa i plàstica social', de Joseph Beuys
Presentació del llibre ‘Pedagogia radical, democràcia directa i plàstica social’, de Joseph Beuys, a càrrec de Pilar Parcerisas.
Aquest llibre analitza i il·lustra el pensament plàstic de Joseph Beuys (Krefeld, 12/05/1921 – Düsseldorf, 23/01/1986) a propòsit de l’exposició realitzada a La Virreina Centre de la Imatge el 2021 amb el títol Pedagogia radical, democràcia directa i plàstica social amb documents de l’Archivo Lafuente. El seu pensament és potser el llegat més important que ha deixat aquest artista radical al segle xxi. El seu missatge polític, artístic, pedagògic, social i econòmic ha traspassat totes les fronteres de l’art convencional i de l’obra d’art com a objecte artístic i de mercat. La seva darrera proposta sobre la plàstica social: «Cada persona és artista en potència» espera resposta. El llibre s’obre amb el text de Pilar Parcerisas «La conferència permanent», que analitza l’evolució del pensament d’aquest artista. Beuys engegà, mitjançant diversos modes d’actuació, un procés basat en el concepte de l’art ampliat, que li permet bastir un edifici filosòfic per a la transformació de l’individu i de la societat, amb la finalitat de reemplaçar la política per l’estètica. S’hi publiquen tretze textos de conferències o diàlegs de Joseph Beuys, molts d’ells traduïts de l’alemany al català per primer cop, que il·lustren els conceptes de pedagogia, democràcia directa i plàstica social, així com set documents d’interès, presents a l’exposició, traduïts també al català per primera vegada.
Pilar Parcerisas. Escriptora i comissària d’exposicions independents. Doctora en Història de l’Art i llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB. Ha comissariat més de seixanta exposicions, entre les quals Joseph Beuys. Manresa Hbf (1994) i Joseph Beuys. Diary of Seychelles (2009), i sobre artistes com Duchamp, Man Ray, Dalí i Adolf Loos. Ha publicat Conceptualismo(s) (2007), sobre els artistes conceptuals espanyols, Duchamp en España (2009) i Tàpies y la ceguera (2024).