Punto y coma – Teresa Camacho
Una falca, en essència, serveix per a frenar una porta, o almenys és el seu ús més mundà i més estès. També serveix per a esberlar, dividir, reforçar, ajustar; parar. S’integra en assemblatges simples com una destral o per contenir l’aigua en el forat en una barca. Però quan pensem en ella sola, el que ens ve al cap és aquella cosa, aquell petit objecte que utilitzem per aturar la força de la gravetat i evitar que una porta és tanqui.
La falca també apareix en el camp lingüistic. En català, una falca —o crossa— és un mot que allarga l’enunciat per guanyar temps. D’alguna manera, és com si frenés momentàniament una bola de pensaments que fan força per sortir i ser verbalitzats, contenint-los a l’espera de trobar les paraules adequades per continuar.
Què és, doncs, un punt i coma? A veure, eh… diguem que, de la mateixa manera que aquesta falca, el punt i coma interromp el flux d’una frase sense trencar-ne la continuitat. A diferència del punt (més taxatiu) i de la coma (més lleu), el punt i coma se sitúa en una dimensió intermèdia i més ambigua; intercepta el llenguatge per generar un altre ritme.
Així doncs, a Punto y coma, Teresa Camacho trasllada el mecanisme de la falca al pla pictòric, actuant d’aquesta manera sobre el ritme de la composició. Els blocs de color inclinats introdueixen la sensació de força i inèrcia, i entre cada bloc s’obren uns interespais on l’artista genera un contrast de textures i vibracions cromàtiques. És en aquesta tensió entre continuïtat i interrupció on apareix la falca: una intervenció subjectiva sobre el ritme que el desplaça i en determina un de nou.
Ricard Casals Coiduras
