Radical d'Arrel: Cher. Juan Carlos Lérida

¿Serà en aquest moviment tremolós, desviat, atrotinat, desplaçat i infinitament distorsionat on existeix la vida? Cher, un solo de Juan Carlos Lérida, és la cerca d’un auto-tune per a cossos desafinats que examina els vincles entre la seva transformació i els seus límits ètico-estètics. L’auto-tune, l’eina d’afinació vocal popularitzada per la cantant Cher, es recupera en la seva funció original: buscar pous de petroli a través d’ones sonores. De la mateixa manera, a l’escenari es distorsiona el moviment per posar en fricció paradigmes de la imatge corporal i els cossos desafinats. Com en un espectacle de varietats, Lérida encadena un número rere l’altre, lliscant a través de les transicions, mostrant-se i amagant-se, sempre en moviment.

Com un home orquestra, balla, canta i profetitza, toca l’harmònica i la bateria, fins a incendiar-se a si mateix i, amb ell, la resta del teatre.