Radical d'Arrel: Maja y Bastarda. Laila Tafur

Robas, adoptas, asumes, encarnas, encuerpas una memoria, una herencia, un legado. Sacas a la médium a garabatear y permites que otros bailes hablen a través de ti. Bailes lejanos, geografías distantes, figuras borrosas, crean una identidad des-hecha de soporte en soporte, de estilo en estilo, de historia en historia, de chisme en chisme, hasta aterrizar en este cuerpo. 

Maja y Bastarda és una apropiació dels balls tradicionals que són poc seriosos, poc sobris, poc purs. És una elecció lúcida pels balls que d’altres van decidir que eren poca cosa: “D’aquesta manera alço a la mil llets, que fent gala del seu engranatge fictici entre allò tradicional i allò nou, fabrica una jonda bastarda, una folklòrica frankenstein que viatja del tablao al teatre, de la disco a la cova, del gremi a l’afició o de la sobrietat a la festa”. Tafur es mou en una zambra collage sobre la qual teixeix un vocabulari carregat de preguntes que apel·len a allò mestís, a allò majo, a allò estranger.